Sí, els pares i les mares hem fet de reis, i algunes coses més sabudes i altres sorpresa, a grans i menuts els han fet un munt de regals. Massa i tot. Malgrat l’avís que el Pare Noel i els Reis Mags feien vaga, o han arribat a un acord d’última hora, o que han decidit fer la feina i deixar la negociació per a dies de menys feina. Perquè l’allau de regals que han rebut els menuts ha segut excessiu, hem de fer alguna cosa que tant de regal no pot ser educatiu ni bo per al seu creixement com a persones tanta abundància.
Bo, el cas és que el dia després de reis, en anar a tirar el fem, vaig trobar el regal que em faltava. No l’havia demanat expressament però sí que n’havia imaginat. I és que allà junt a desenes de caixes de joguets, TV, regals i de nadal, unes dins el contenidor, altres per damunt i per terra, hi havia una bicicleta Orbea. No era una bicicleta qualsevol, era una d’aquelles velles de fa més de 40 o 50 anys (no se com calcular-li l’edat), amb frens de vareta, selló de cuir amb molles, doble corona,… però amb un munt de brutícia, 2 o 3 capes de pintura, rovellada i mancada d’algunes peces.
En veure-la vaig vacil·lar. Jo la volia per a mi, per a restaurar-la i fer-la nova, i al temps patia si algun veí em veia agafant deixalles del contenidor i emportant-me-les a casa (primmirat que és un, que li farem), cada dia que tire el fem es nota que vivim en un món d’opulència i abundància i que es tiren unes coses que encara podrien tindre llarga vida, generant estalvi de diners i d’energia. Tampoc sabia com seria rebuda a casa aquella bicicleta tan vella i bruta.
Finalment, a casa feu cap.
La vaig deixar un dia de repòs, allà recolzada sobre la paret, per veure que passava. No volia fer-li res fins a tindre totes les benediccions de que és podia quedar a casa, com si d’un gos del carrer es tractara.
Una vegada comentat, i vist el meu interés per quedar-me-la i reparar-li el que poguera, sense massa oposició va poder-se quedar a casa. Vaig posar-me de seguida amb el decapant per treure-li les capes de pintura que la cobrien. Tant d’aire em vaig donar que no li vaig fer la foto de més a munt fins que no li havia llevat ja la capa de pintura negra, i blanca i verda, quedant només el blau originari.
Una vegada iniciat en el procés de restauració (mai abans he fet res similar, sí que faig reparacions bàsiques de la bici, però poca cosa), vaig pensar en que igual a alguna casa del poble algú encara tenia una bicicleta vella de la que cercar aquelles peces que em mancaven. Preguntant una mica vaig anar a parlar amb Carmen, la vídua de Juan, que va morir fa 4 anys, i que ha replegat i reparat bicicletes durant molt de temps a Massalfassar. La dona ha anat desfent-se per a la ferralla de les moltes bicicletes que tenia el seu marit i em va mostrar el que li quedava, i allà, al final del corral va aparèixer una bicicleta Super BH, també de fa un grapat d’anys, més rovell no li’n cabia però bastant completa de peces a falta de selló.
Doncs, estes dos bicicletes que m’han portat els reis són ara el meu maldecap.
Documentar-me, llevar pintura, escatar, preguntar, netejar, engreixar, buscar peces, assessorar-me, llegir,… ja us vaig contant.
Sense comentaris »
, i Núria vol fer un llibre de monedes, a veure com ho fem i aconseguim que quede per l’estil que el 
