Benvinguts a

Coses de pac

Per compartir algunes idees, vivències i xorrades que em passen pel cap o pel carrer o al tren. Blog gestionat amb el WordPress.

www.flickr.com
Este és un mòdul Flickr que mostra fotos públiques de coses de pac. Crea el teu propi mòdul, si vols aquí.

Pàgines

Núvol d'etiquetes



linux user #441306

Articles recents

Arxius

Comentaris recents

Bicicleta

Blogroll

Fotos

Massalfassar

Personal

Ubuntu

Meta

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Prova

Els coneixements lingüístics de Cristòfor (I)

Enviat el dimecres 7 de novembre de 2007 per Pac

El meu amic Cristòfor de Picassent és una font de saviesa popular. Ha treballat a la taronja molt de temps i al camp en general, a més que Picassent queda “lluny” de la capital i la parla s’ha mantingut bastant rica en quant al lèxic del camp.

L’altre dia raonant de paraules de poc ús, ens va il·lustrar amb unes quantes paraules desconegudes del tot per a mi. Us les enumere amb la definició del moment i la que diu el Diccionari català-valencià-balear:

Alfarrassar, calcular a ull.

ALFARRASSAR v. tr.
Avaluar a ull la quantitat o vàlua d’alguna cosa; cast. alfarrazar. Es diu especialment de la collita probable. «Alfarrassar la taronja» (Val., Xàtiva).
Fon.: aɫfarasáɾ (Val); aɫferasáɾ (Llíria).
Var. form.: aferrassar.
Etim.: de l’àrab ẖárrṣ, ‘estimar, justipreciar’.

Barruntar escoltar, intuir, que a més és correcta en castellà ja que a Villar del Humo (Conca) també la diuen.

BARRUNTAR v. tr.
|| 1. Sospitar, tenir indicis d’una cosa; cast. barruntar.
|| 2. Rumiar, pensar insistentment (Cast.); cast. meditar. No trobave, per més que barruntave, paraules que’l manifestaren, Guinot Capolls 18.
|| 3. Assenyalar un canvi de temperatura (Costa de Llevant i de Ponent).

Columbrar, rumiar, pensar

COLOMBRAR v. tr.
Veure confusament per la distància o per l’escassesa de claror; cast. vislumbrar, divisar, columbrar. «Està tan lluny que a penes se columbra» (Massalcoreig). «Ni et miro ni t’acolumbro» (Tortosa). «D’aquí enfora no es colombra res» (Mall.). Se cuydava treure ets uys per veure si’n colombrava cap, Alcover Rond. ii, 275.
Fon.:
kolumbɾá (occ., Tortosa); kolombɾá (Mall.).
Etim.:
del cast. columbrar, mat. sign., qui és d’etimologia incerta.

Cabrerot, raïm tardà.

CABREROT m.
Raïm que és més tardà que els altres i queda sense collir al temps de la veremada (Castelló, Val., Alcoi, Pego, Al.); cast. redrojo, cencerrón, rebusca. Tart fa rahim | ni cabrerots, Spill 13453.
Fon.:
kaβɾeɾɔ̞́t (val.).
Etim.:
derivat pejoratiu de cabrer (|| 5).

No he aconseguit trobar definició correcta d'”Andaguatx”, un de cada; i de Jurar les orelles, que sí que té accepció a Xiular les orelles

XIULAR o SIULAR v. intr. o tr.: cast. silbar.
Xiular les orelles a algú: arribar-li notícia del que diuen d’ell en absència seva. Diuen que si ens xiula l’orella dreta, és senyal que algú parla bé de nosaltres; i si ens xiula l’orella esquerra, indica que ens malfamen o parlen malament de nosaltres

Seguirem contant les ensenyances de l’amic Tòfol.

Pertany a General, Llengua | 7 comentaris »

Valencià en perill d’extinció

Enviat el dissabte 8 de setembre de 2007 per Pac

Ja fa temps que vaig trobar el llibre Valencià en perill d’extinció d’Eugeni S. Reig i em van sorprendre multituds de paraules conegudes i que eren correctes i d’altres desconegudes i que eren ben interessants.

El contacte amb gent del l’horta, gent de poble i sobretot gent major ens dóna grates sorpreses lingüístiques ja que de tant en tant se’ls escapa alguna paraula, mig oblidada o amagada perquè ja ningú l’usa i fa vergonya usar-la, i és el moment de recordar-la, millor apuntar-la, i anar fent recull d’una història que si només roman als diccionaris i no la traiem de l’armari, es rovella i es fa malbé per que s’oblida.

Aleshores, a poc a poc, vaig a anar contant aquelles paraules que persones de la comarca de l’Horta o properes usen, amb la pertinent definició

   

Definició treta de http://dcvb.iecat.net

 

 

COCOT m.
Espècie de panada de farina farcida de peix—especialment tonyina—, carn i tomata frita (Val., Alcoi); cast. pastel de pescado.
Fon.:
kokɔ́t (val.).
Etim.:
derivat de coca.

 

 

COPRÓ o CORPÓ m. Definició treta de http://dcvb.iecat.net
L’os que forma l’extremitat inferior de l’espinada (val.); cast. rabadilla. En les aus, extremitat movible on estan les plomes de la coa (val.); cast. obispillo, rabadilla. Lo ocell se scarba e pica molt souent al derredor del copró en la esquena, Anim. caçar 77 vo. La carn del coll e los coprons, Spill 4751. Tomba-tossals de tres patades en lo copró los féu volar en tres direccions diferents, J. Pascual Tirado (BSCC, v, 69).
Fon.:
kopɾó (Maestr., Llucena, Cast., Val., Gandia); koɾpó (Pont de S., Tortosa).
Var. form. i Etim.:
V. carpó.

 

 

ESCARPIDOR, -ORA Definició treta de http://dcvb.iecat.net
|| 1. adj. Que serveix per a escarpir. Pintas escarpidoras, Tar. preus 61.
|| 2. m. a) Pinta de pues grosses i clares que serveix per a desembullar els cabells (pir-or., or., occ., val.); cast. escarmenador. La pinteta n’és de plata, l’escarpidó n’és d’or fi, cançó pop. (ap. Milà Rom. 158). Tot plantant l’escarpidor de sos cabells en la mata, Collell Flor. 147. Passa la vehina | son escarpidor | per la lluhentor | del cap de la nina, Alcover Cap-al-tard 29.—b) Pinta de pues llargues que es posen les dones aficada dins la mata de cabells per a mantenir-la ordenada i sostenir el mocador o mantellina (Olot, Empordà, Plana de Vic); cast. peineta. Com l’or… rossejaven ses dos trenes entorn amonyagades del negre escarpidor, Verdaguer Jov. 192.—c) Eina per a escarpir el cànem o la llana (Camp de Tarr.).
Fon.:
əskəɾpiðó (or., bal.); askaɾpiðó (occ.); eskaɾpiðóɾ (val.); əskəɾpiðú (Ross.).
Intens.:
escarpidoret.
Sinòn.:
— || 2a, aclaridor, pinta d’aclarir;— || 2b, pinta, cadireta.

 

LLIMAC m. Definició treta de http://dcvb.iecat.net
|| 1. Gasteròpode pulmonat terrestre, sense closca o amb closca molt rudimentària, pertanyent al gènere Limax, que té el cos fusiforme i segrega una abundant mucositat; cast. babosa, limaza, limaco. Pedra… redona i ensabonada pels llimacs, Valor Rond. i, 15. El Lacavalleria Gazoph. interpreta llimac com a sinònim de ‘caragol’, i fins i tot parla d’«ordenar un batalló en forma de llimac» amb el sentit de disposar les tropes en espiral.
|| 2. Llim verd, matèria llemicosa formada de petites criptògames que creixen a llocs molt humits, principalment de l’espècie Hydroctyon utriculatum (País Valencià i Eivissa); cast. lama, verdín, tarquín.
|| 3. Planta aquàtica marina de la família de les ulvàcies, espècie Ulva latissima, de tal·lus membranós estès o pla, sense diferenciació de tronc i fulles (Men.); cast. lechuga de mar.
|| 4. fig. Persona macilenta i antipàtica (Mall.).
Loc.

Tenir més poca força que un llimac: esser molt dèbil (Mall.).
Fon.:
ʎimák (or., occ., val., bal.).
Etim.:
de la forma llatina vulgar *limācu, var. de limāce, mat. sign. || 1.

Pertany a General, Llengua | Sense comentaris »

Entrades recents »

copyright © 2oo6 Coses de pac | Gràcies al Wordpress