Benvinguts a

Coses de pac

Per compartir algunes idees, vivències i xorrades que em passen pel cap o pel carrer o al tren. Blog gestionat amb el WordPress.

www.flickr.com
Este és un mòdul Flickr que mostra fotos públiques de coses de pac. Crea el teu propi mòdul, si vols aquí.

Pàgines

Núvol d'etiquetes



linux user #441306

Articles recents

Arxius

Comentaris recents

Bicicleta

Blogroll

Fotos

Massalfassar

Personal

Ubuntu

Meta

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Prova

Setmana de la pantomima sostenible

Enviat el dimarts 15 de setembre de 2009 per Pac


Esta setmana comença la Setmana Europea de la Mobilitat i de nou veurem com les administracions fan una volteta en bici, en diumenge clar per no destorbar al rei de l’asfalt, i alguna altra activitat més que els permeta omplir un fullet, en el fons buit de contingut i sense més interés que cobrir l’expedient. Açò passa per que la gran majoria d’ells no tenen per costum usar altre vehicle que el seu cotxe o el cotxe oficial (mai he vist un polític valencià al transport públic de rodalies, llevat d’inauguracions).

Com que a banda del cotxe també use la bicicleta, conec de primera mà com de malament estan els equipaments per a moure’s amb dues rodes per l’àrea metropolitana de València, i en concret en l’accés a València des de Xirivella, clau per a una veritable mobilitat sostenible cap a la ciutat.

L’accés a València per l’autovia A-3 és infernal. De tres carrils que té en el seu últim tram, s’afegeix un quart dels que s’incorporen des de Xirivella i des de la via de servei, i amb 4 carrils entrem a la capital del Túria per l’avinguda del Cid, que en ser zona urbana està limitada la velocitat a 50 km/h a més d’estar regulada per semàfors (el valent que vaja a 50 té assegurada una xiulada monumental o que l’envestisquen per darrere).
L’eixida de la ciutat no és millor, i també n’hi han 3 carrils per fugir.

Doncs en tan idíl·lic entorn em trobe cada dia per anar a treballar o per a tornar cap a casa, amb la peculiaritat de que ho faig en bicicleta sovint.

Al matí deixe València a la meua esquena, apurant al màxim el terme de Mislata, més tranquil, que cau pel penya-segat que suposa el tall del nou riu, per anar cap a ponent per l’A-3 durant el que dura el pont damunt del nou llit del riu Túria. Ací el trànsit sol ser intens malgrat que el mòbil marca les 7:30h, i buscar la dreta de la calçada, quan per la dreta s’incorporen els vehicles que venen de la V-30, de vegades no és fàcil. Acabat el pont agafe la primera eixida de l’A-3 per incorporar-me a la V-30, durant escassos 200 metres, però que t’injecten una dosi d’adrenalina per sobreviure fins que les portes de l’antiga Feycu a Xirivella em donen la benvinguda a una de les poques ciutats 30 que conec.
És el meu pecat de cada dia. Però si vull anar en bici no tinc més opció.

Com que l’anada la faig contra el rellotge per que em done temps a una breu dutxa, un canvi de roba i anar corrent a la feina, la tornada me la prenc amb més calma fugint de l’avern i sense tocar cap autovia. Però la veritat és que el camí de tornada no és ni millor, ni més segur. Una vegada deixada enrera Xirivella, entre l’eixida dels cotxes i l’antiga fàbrica de Feycu ha quedat una mena de senda, amb un encimentat lamentable, amb arbres que la invadeixen, vidres d’antics accidents,… i que és l’única opció per eixir sense anar entre els cotxes.
I si esta és l’única eixida no motoritzada de Xirivella, també ho és d’Alaquàs i Aldaia que han de morir ací per comunicar-se amb la gran ciutat, com és el meu cas.
Esta senda pavimentada en part, l’usen a diari gran quantitat de vianants i ciclistes urbans; plena de clots, fosca de nit, i que de nou, per endinsar-se a la ciutat de València obliga a travessar enmig d’un revolt, la connexió de l’A-3 i la V-30 primer, amb poca visibilitat i amb la passera de vehicles que van a grans velocitats. Salvat el primer perill, encara s’ha de ser valent, ara per travessar l’eixida de la V-30 cap a l’avinguda del Cid, en un tram on les velocitats són també altes i l’accessibilitat quasi nul·la per agafar la via de servei.
Cap senyal, cap indicació, cap pas de vianants, cap element físic que obligue a reduir la velocitat dels vehicles, ni res de res emparen als valents ciutadans que cada dia col·laboren a descongestionar l’accés a la ciutat de València evitant d’agafar el cotxe.
Ells sí que fan, cada dia que hi passen, el dia de la mobilitat sostenible. La resta, pantomima barata.

Pertany a Bicicleta, Denúncia, Sostenible | 6 comentaris »

6 comentaris

  1. Pau Beneit ha comentat:

    L’altre dia vaig passar per l’avinguda del Cid precisament pensant con viu la gent en eixe “carrer”, la veritat es que es una autopista dins la ciutat, un riu d’asfalt, que no permet creuar-lo a peu. Cal buscar els seus ponts peatonals per poder creuar-lo amb la dificultat que suposa, però sempre pots cridar un taxi per passar a l’altra vorera.

  2. Enric Martí ha comentat:

    Gent tant concienciada com tú en conec molt poqueta. Si de cas també una tal Consol que també va a la feina amb bici. Sembla que sigau família i tot. Les administracions tenen gran part de la culpa de no concienciar al ciutadà en l’ús de la bici. Però, i el ciutadà ? no cregueu que també te la seua responsabilitat ?. Jo estic cansat de veure actes incívics de moltíssima gent, inclús en temes que les administracions sí que han actuat correctament.

  3. Bayolet ha comentat:

    Totalment d’acord amb l’odissea que suposa eixe curtet tram de carretera. Una vegada estiguí a punt d’ésser atropellada, i encara que aleshores anava de vianant, li agarrí por. La meu opció per salvar la vida ha sigut anar en bus amb la Toneta (que es plegable) fins a la primera parada a l’altra banda i una vegada allà moure’m en ella. L’inconvenient és l’euro amb vint que he de pagar, però m’ho prenc com el meu segur de vida.

  4. LUIS BONAFE ha comentat:

    Lo que escribes es completamente cierto. Yo utilizo la bicicleta diariamente para ir desde donde resido (Av del Cid), hasta Alaquàs, y el tramo “suicida” es el puente de Xirivella.

  5. Setmana de la Mobilitat Sostenible « In wrong place ha comentat:

    […] cosa d’uns dies Paco comentava al seu blog les dificultats que té per arribar viu a treballar, ja que ell és una […]

  6. Toni Saura ha comentat:

    A mi m’agrada molt anar a la feina en bici i encara que està a 10 minuts a vegades m’emporte algun que altre esglai. Mai faria el que tu fas (pel perill que comporta) i pense que t’arrisques massa per defensar un model de vida. Sí ja se que ser coherent a vegades és dur…

    Respecte que els polítics no utilitzen de manera habitual el transport públic, per desgràcia es així, però també, per desgràcia, com la majoria dels no-polítics.

Deixa un comentari

Per favor: Els comentaris estan moderats i això pot retardar la publicació del teu comentari. No cal que tornes a reenviar el teu comentari.

copyright © 2oo6 Coses de pac | Gràcies al Wordpress