Benvinguts a

La setmana passada Núria em va fer riure un dia i pensar un altre.

Les risses va vindre el dia qua vam estrenar el GPS per al cotxe. En posar-lo en marxa la veu electrònica que t’orienta, va indicar-nos que calia eixir per la segona eixida en la següent rotonda, com que encara estàvem lluny, el missatge va repetir-lo el GPS fins a 3 vegades a mesura que ens apropàvem, i en escoltar el tercer avís va ser quan Núria va respondre:

Cállate ya, que mi padre ya lo sabe, que pesada!

La de pensar fou per culpa de no fer cas de les recomanacions d’altres pares, en el sentit que els xiquets ho capten tot i també ho xarren tot.

A Núria li han ensenyat a l’escola que la seua professora és la senyo…, jo, que per sort he parlat als meus metres de tu i pel seu nom, vaig dir-li el que pensava que això era una coentor, que calia dir mestra, ella ho va discutir una mica sense deixar-se convèncer, i finalment ho deixarem estar.
Potser algun altre dia en fer menció de la senyo, li haja replicat en que millor mestra, però ja feia dies que no eixia a tema, i ahir va ser quan va despenjar-se amb:

Pare, la meua mestra diu que senyo no és coent!

Doncs això, que el que no vulguem que els nostres fills i filles diguen, millor s’ho callem.