Benvinguts a

Coses de pac

Per compartir algunes idees, vivències i xorrades que em passen pel cap o pel carrer o al tren. Blog gestionat amb el WordPress.

www.flickr.com
Este és un mòdul Flickr que mostra fotos públiques de coses de pac. Crea el teu propi mòdul, si vols aquí.

Pàgines

Núvol d'etiquetes



linux user #441306

Articles recents

Arxius

Comentaris recents

Bicicleta

Blogroll

Fotos

Massalfassar

Personal

Ubuntu

Meta

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Prova

Els coneixements lingüístics de Cristòfor (I)

Enviat el dimecres 7 de novembre de 2007 per Pac

El meu amic Cristòfor de Picassent és una font de saviesa popular. Ha treballat a la taronja molt de temps i al camp en general, a més que Picassent queda “lluny” de la capital i la parla s’ha mantingut bastant rica en quant al lèxic del camp.

L’altre dia raonant de paraules de poc ús, ens va il·lustrar amb unes quantes paraules desconegudes del tot per a mi. Us les enumere amb la definició del moment i la que diu el Diccionari català-valencià-balear:

Alfarrassar, calcular a ull.

ALFARRASSAR v. tr.
Avaluar a ull la quantitat o vàlua d’alguna cosa; cast. alfarrazar. Es diu especialment de la collita probable. «Alfarrassar la taronja» (Val., Xàtiva).
Fon.: aɫfarasáɾ (Val); aɫferasáɾ (Llíria).
Var. form.: aferrassar.
Etim.: de l’àrab ẖárrṣ, ‘estimar, justipreciar’.

Barruntar escoltar, intuir, que a més és correcta en castellà ja que a Villar del Humo (Conca) també la diuen.

BARRUNTAR v. tr.
|| 1. Sospitar, tenir indicis d’una cosa; cast. barruntar.
|| 2. Rumiar, pensar insistentment (Cast.); cast. meditar. No trobave, per més que barruntave, paraules que’l manifestaren, Guinot Capolls 18.
|| 3. Assenyalar un canvi de temperatura (Costa de Llevant i de Ponent).

Columbrar, rumiar, pensar

COLOMBRAR v. tr.
Veure confusament per la distància o per l’escassesa de claror; cast. vislumbrar, divisar, columbrar. «Està tan lluny que a penes se columbra» (Massalcoreig). «Ni et miro ni t’acolumbro» (Tortosa). «D’aquí enfora no es colombra res» (Mall.). Se cuydava treure ets uys per veure si’n colombrava cap, Alcover Rond. ii, 275.
Fon.:
kolumbɾá (occ., Tortosa); kolombɾá (Mall.).
Etim.:
del cast. columbrar, mat. sign., qui és d’etimologia incerta.

Cabrerot, raïm tardà.

CABREROT m.
Raïm que és més tardà que els altres i queda sense collir al temps de la veremada (Castelló, Val., Alcoi, Pego, Al.); cast. redrojo, cencerrón, rebusca. Tart fa rahim | ni cabrerots, Spill 13453.
Fon.:
kaβɾeɾɔ̞́t (val.).
Etim.:
derivat pejoratiu de cabrer (|| 5).

No he aconseguit trobar definició correcta d'”Andaguatx”, un de cada; i de Jurar les orelles, que sí que té accepció a Xiular les orelles

XIULAR o SIULAR v. intr. o tr.: cast. silbar.
Xiular les orelles a algú: arribar-li notícia del que diuen d’ell en absència seva. Diuen que si ens xiula l’orella dreta, és senyal que algú parla bé de nosaltres; i si ens xiula l’orella esquerra, indica que ens malfamen o parlen malament de nosaltres

Seguirem contant les ensenyances de l’amic Tòfol.

Pertany a General, Llengua | 7 comentaris »

7 comentaris

  1. Josep ha comentat:

    Sobre Villar del Humo i el seu lèxic, hi ha una història, que me la va una contar una persona que vaig conexier de casualitat pel carrer. Em va contar, que fa un grapat d’anys, molta gent de aquella zona treballava baixant troncs de fusta pel Xuquer fins Cullera. Des d’aquella relació tan estreta, moltes paraules valencianes s’havien afegit al seu vocabulari!

  2. Pac ha comentat:

    Gràcies Josep per escriure.
    Curiosa, ben curiosa la història que expliques. La dita de que el món és un mocador és ben certa.
    Li faré arribar el teu comentari a una amiga que sos pares són de Villar del Humo que segur que ens diu la seua.

  3. Cristòfor ha comentat:

    Mig amic, mal comptat, ben trobat, ahir després d’aguaitar a les coses de Pac em va vindre una miqueta, miquiua, miconiua, mica, micoteta, miquiniua d´inspiració i vaig cabilar que per poder deixar anar la imaginació i poder escriure cap cosa amb un poquet de trellat, el millor era omplir el budell, i per que no m´aixampes el bou i em quedés baix taula ja que enjorn he d´alçar-me per guanyar-me la pataqueta o el pa de llongo, vaig decidir agafar el montant i moure al camp a preparar-me un bon postre, i com que el que hi ha al camp és de tots així ho vaig fer. Agafí el cabàs de set quartons que feia servir per collir i les alicates per no fer malbé les taronges al collir-les a manroc i el vaig omplir amb colmo, tot seguit vaig agafar una taronja de terra i vaig estacar les alicates de collir fins el fetge, després les vaig escatar amb un paper d´alumini que em trobí a terra de l´entrepà d´algun collidor, i com que elles ja eren prou lluentes i ja començava a fer remor i fred em vaig posar un corfoll que portava i vaig anar fent marxa cap al cau. Quan tornava i per estar més a raser vaig agafar un altre camí, i em vaig dir, no canvies les sendes velles per les no velles, per sort trobí uns llauradors arreplegant els encisams que acabaven de collir, en tenien diversos feixos carregats al remolc dels quals agafí un manoll i vaig fer cap a casa. En arribar vaig amanir una bona amanida, enciamada, encisamada o ensalada com millor et faça el pes, després vaig fregir un grapat de creïlles, patates o tromfes que tenia a casa, un poc de carn matada que no morta, perquè com bé diuen les males llengües, pobre animalet que entra per la boca d´un altre, i un ou de dos rovells ben deixat caure, i per rematar-ho 10 gallons de taronja o dos mitges parts d’una, i com que em vaig ativacar tant, m’entrà ois, per que com tu saps no cal que m´empapussen a mi, i ja fartet, i per si de cas perbocava m´en vaig anar al tombo o xafar l´orella. Espere que açò que t´he escrit t´haja agradat, fes dels meus defectes els teus afectes pel que fa a les errades d´escriptura, si em faig l´ànim un altre dia ben llustrós que m´he quedat i molt bé que m´ha provat aquet apet faré un altra vegada el bayarri que solen dir per aquestes rotglades, i com ma mare sol dir, judies a l´horta fes foc i tanca la porta, o com solen dir els castellans, cuando el grajo vuela bajo hace un frío del carajo, bona nit mig amic.

  4. Pac ha comentat:

    Amic Tòfol.
    Impressionat m’has deixat i quasi sense paraules que dir. La teua elegància en el verb, m’obliga a una reverència. Espere en breu llegir-te de nou sobre les paraules que el vent mou, i si a banda de paraules amb dites em delectes, faré una nova entrada a tots els efectes .
    Amb estima, el teu amic sencer Pac.

  5. Enric ha comentat:

    M’he quedat impressionat Tòfol !!!. No et coneixia eixa faceta d’escriptor i narrador de la terra. Ben curiós.

  6. Pac ha comentat:

    Ben volgut esgarra camals, mig a les ques i mig massa el façam, avui hem fet comboi alguns dels pocs mariners timoners que quedem en allò on jo treballe que darrerament va com cagalló per séquia per aplegar-nos al temple del vici per l’últim descans del matí i prendre en el meu cas brosses de la muntanya amb aigua, aiua o auia com ara camirla o camamilla, en fer cap m’he trobat amb un xicot d’Alcoi que ara viu a València no vages si no tens diners columbraràs moltes coses i no mercaràs res i que es dedica a escampar el poll arreu del país arreplegant, i tornant la trompa al xic que li costen dos diners que li l’ha comprat sa mare i son pare no sap res, de tot un poc, m’ha contat avui en una encomanamenta que li han fet, s’ha fet un poc el remoló, quant passava a prop de cent piques i com li enxisa barbaritats el camp s’ha dedicat una bona estona, a tocar de la torre d’Espioca, segle XI, a fer-se el sanguango o sanganero aprofitant per collir unes garbetes de llicsons, camarrojos i malves i de pas escoltar o barruntar algun pardal com ara paixarell, cagarnera o verderol, lo ben cert és que s’ha clavat un visquet (punxa a Alcoi) al palmell de la mà, perquè el falçonet que portava tenia una mossa i no era ben esmolat, jo com que sóc mig bo i mig roin, abans que li se’n isqués l’animeta li he suggerit que anés al servici mèdic de l’empresa, que allí l’aplomarien perquè pogués seguir anant anant, ell, acte seguit m’ha correspost dient, què bona gent que sou a Picassent, jo li he respost, no a Picassent som bona terra i bona gent, i si en vols més de brou Picassent i dolces els collons m’espolses, adéu i en tornar-se a trobar junts.

  7. Coses de pac » Arxiu del blog » Les cartes de Tòfol ha comentat:

    […] rel de dedicar-li un article als coneixements lingüístics de Cristòfor, el meu amic de Picassent s’ha animat, i ara porta una llibreteta per escriure allò que li […]

Deixa un comentari

Per favor: Els comentaris estan moderats i això pot retardar la publicació del teu comentari. No cal que tornes a reenviar el teu comentari.

copyright © 2oo6 Coses de pac | Gràcies al Wordpress