Benvinguts a

Fa temps que a l’ordinador em vaig passar a Ubuntu com a sistema operatiu, i he abandonat Windows (per a quasi tot) i n’estic molt content.Al que anava, el meu cosí Miguel també s’ha passat a Ubuntu i em pregunta sobre jocs per als menuts de la casa. Bàsicament jo conec

- Childsplay: conjunt de jocs educatius per a xiquets i xiquetes
- Gcompris: conjunt de programes educatius molt interessants
- Tuxpaint: és per a dibuixar
- Jocs: Frozzen Bubble, Tuxracer y Supertux

He fet uns vídeos de Pau, de 3 anys i mig, cara a l’ordinador jugant a diversos jocs de Childsplay per mostrar les possibilitats.

Senzill joc per aprendre a dominar el ratolí i fer clic, amb el reforç d’animals i sons

Seguint les lletres de l’abecedari, reconeixen diferents animals, poden escoltar el so que fan, així com per saber com es pronuncien les lletres de la inicial de cada animal.

Per millorar la memòria i les habilitats en el ratolí

Un trencacaps en format digital, per potenciar el reconeixement de figures i imatges i reconstruir-les

Joc consistent en escoltar el so d’un animal i identificar-lo amb la imatge

Joc de memòria visual

Ja tenim l’arbre de Nadal a la porta de l’Ajuntament de Massalfassar, llàstima d’arbre que han tallat de socarrel i han “plantat” al forat del piló de bous. Ara hem guanyat temporalment una nova rotonda al mig del poble.

Nosaltres, també contribuïm gratuïtament a l’escalfament global i a la contaminació lumínica i hem decorat el nostre magraner pelat, amb un kit nadalenc. Els tres reis pujant per l’escala, els emnuts han decidit que millor dins de casa que no a la serena que fa fresca.

Encara que sense tindre’l connectat, els fanals del carrer ja fan prou llum:

Igualment ara patirem la tortura del missatges de nadal, uns més encertats, uns més divertits, i la majoria per esborrar ràpidament de l’ordinador.

Jo em quede amb la proposta del Jueves.

Salut, i a fruir del 2008!

Comunicat de la Plataforma PÀNIC, formada per ses Majestats els Reis Mags d’Orient, i el Pare Noel.

Noticias Setem 04/12/07

La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme (PÀNIC) manifesta:

Que aquest any Ses Majestats els Reis Mags d’Orient es declaren en vaga indefinida i que, fins que no siguen satisfetes les seues demandes, no es mouran de l’Orient Mitjà. Les raons que han portat a Ses Majestats a prendre aquesta decisió dràstica són:

1. L’Equip de Patges Reials està fart de portar tones i tones d’objectes inútils i de regals que van a parar al fons d’un armari o a l’abocador sense haver estat utilitzats. Un 10% de les persones del món consumim el 70% dels recursos.
2. Degut a la gran quantitat de regals sol·licitats, l’Equip de Patges Reials està obligat a fer jornades laborals que no respecten el conveni del Sindicat de Personatges Nadalencs. Buscar cada cop més regals i al preu més baix obliga a treballar a milions de persones de països empobrits en jornades indignes, inhumanes 3 de cada 5 treballadores de les fàbriques de roba del món no tenen contracte, fan més de 70 hores setmanals i cobren menys de 100 euros al mes.
3. Ses Majestats estan farts de portar regals que només es poden trobar a grans superfícies i centres comercials i troben a faltar el contacte amb les botigues de la ciutat. A l’estat Espanyol es tanquen 11 botigues de barri diàries per culpa de les grans superfícies.
4. Ses Majestats no volen portar més regals fabricats per empreses que no respecten els drets dels treballadors i les treballadores i que se’n van a països pobres a contaminar el que no els deixen contaminar a Europa i els EEUU.

Per totes aquestes raons el PÀNIC declara una vaga indefinida fins que no hi haja un compromís generalitzat de:

1. no regalar per regalar i mantenir un criteri racional
2. acordar amb la família i els amics el pressupost màxim dels regals per no convertir el nadal en una competició
3. evitar que els nens i nenes reben allaus de regals que no tindran mai temps d’utilitzar.
4. prioritzar els regals fets per un mateix o una mateixa
5. prioritzar els regals ecològics, justos i de proximitat
6. no deixar-se portar per la publicitat i tenir criteri propi
7. donar preferència a regals culturals i amb contingut
8. dedicar el nostre temps als altres: és el regal més valuós.

Així doncs, des del PÀNIC esperem que les vostres cartes i correus electrònics d’enguany segueixen aquestes reivindicacions. Si no és així, ja podeu esperar asseguts que no hi haurà ni cavalcada, ni camells, ni regals, ni carbó, res de res.

A casa tenim un compostador per fer compost, que segons la wikipèdia és el producte de la descomposició de matèria orgànica mitjançant la fermentació aeròbica (definició completa ací).

A banda de definicions més o menys teòriques, el compostador és un senzill contenidor que col·locat a l’exterior sobre la terra, ens serveix per reduir el contingut de la nostra bossa de fem ja que allà hi tirem:

• corfes de fruites i verdures
• fruita o verdura que s’ha fet malbé
• corfes d’ou
• restes lactis i de formatge
• paper de cuina usat
• restes de café
• pa florit
• gespa tallada
• males herbes i fulles caigudes
• i en general tota la matèria orgànica que no siga restes de carn i peix, ossos, menjars el·laborat, etc.

i quasi sense adonar-nos-en, va minvant el volum i resta a l’espera de més matèria.

La veritat és que aquell contenidor és una meravella, fa olor a terra humida de bosc, no se li ha de fer res especial, remenar-lo de tant en tant, i quan està ple (al cap de mesos) i li fas el buidat te n’adones de la màgia de la natura que ha convertit les nostres deixalles en un compost exel·lent (per als que no teniu la sort de tindre un tros de terra on posar-lo, veieu que també n’hi han de compostadors urbans per tindre’ls a la galeria de casa o similars).

L’altre dia vam buidar la part de baix, la ja compostada, per tercera vegada en 4 anys, i és que s’ho engolix tot, entre els cucs de terra, els llimacs, els porquets de Sant Antoni, algunes aranyetes, dragons i algunes bestioles més; les temperatures altes que assolix (fins 65ºC hem mesurat) i la pressió, etc., tot es descompon i es transforma.

Unes fotos per que us animeu:

El compostador quasi ple després que la tardor haja defoliat els arbres de fulla caduca, les parres i sobretot que feia molt de temps que no li fèiem el buidat

Un detall del compost que aguaita en llevar-li una tapadora

Vista, en estrats, on es pot veure la part baixa totalment compostada i els altres nivells en diferents estats de descomposició

Després d’haver llevat uns 40 cm de molla, ja disposem de nou d’espai per seguir abocant el fem orgànic

Un parell de vídeos que també ho mostren bé:

La setmana passada Núria em va fer riure un dia i pensar un altre.

Les risses va vindre el dia qua vam estrenar el GPS per al cotxe. En posar-lo en marxa la veu electrònica que t’orienta, va indicar-nos que calia eixir per la segona eixida en la següent rotonda, com que encara estàvem lluny, el missatge va repetir-lo el GPS fins a 3 vegades a mesura que ens apropàvem, i en escoltar el tercer avís va ser quan Núria va respondre:

Cállate ya, que mi padre ya lo sabe, que pesada!

La de pensar fou per culpa de no fer cas de les recomanacions d’altres pares, en el sentit que els xiquets ho capten tot i també ho xarren tot.

A Núria li han ensenyat a l’escola que la seua professora és la senyo…, jo, que per sort he parlat als meus metres de tu i pel seu nom, vaig dir-li el que pensava que això era una coentor, que calia dir mestra, ella ho va discutir una mica sense deixar-se convèncer, i finalment ho deixarem estar.
Potser algun altre dia en fer menció de la senyo, li haja replicat en que millor mestra, però ja feia dies que no eixia a tema, i ahir va ser quan va despenjar-se amb:

Pare, la meua mestra diu que senyo no és coent!

Doncs això, que el que no vulguem que els nostres fills i filles diguen, millor s’ho callem.

La setmana passada van inaugurar a Catarroja el Catarroda, un servei de prèstec de bicicleta pública. Als mitjans de comunicació han aparegut crítiques de part de l’oposició i un amic em passa la nota de premsa de Coalició Valenciana al respecte. Independentment del color polític que les signe, algunes de les opinions que s’expressen són recurrents per criminalitzar l’ús de la bicicleta a les ciutats i pobles i reclamar carrils bici i l’ús del casc.

Està clar que implantar un servei d’estes característiques sense una planificació prèvia, sense l’aplicació de mesures d’acompanyament, sense dotació d’infraestructures necessàries per als usuaris de la bicicleta, etc. que ajuden a l’èxit, no té massa sentit més que per fer-se la foto.

En tot cas, em permet fer algunes matisacions al respecte del que s’ha dit:

• Per usar la bicicleta no són imprescindibles els carrils bici, es pot circular perfectament per la calçada ja que és un vehicle més, amb els mateixos drets i deures.
• Per circular per grans avingudes amb molt de trànsit potser faça falta carril bici, però no és el cas dels municipis de l’Horta, com Catarroja amb uns 25.000 habitants.
• Si es volen aplicar mesures a favor de la bicicleta de la mà de projectes de bicicleta pública, enlloc de pensar en crear carrils bici (impossible crear-ne a tots els carrers) el que haurem de fer és pacificar el trànsit; carrers o ciutats 30 seran una garantia per circular de forma segura pels carrers en companyia des cotxes. El transit metropolità se’l trau fora del nucli urbà a través de rondes com ja passa a molts pobles.
• Haurem de donar formació als nous usuaris de la bicicleta de com circular entre el trànsit rodat.
• Insinuar que sense carrils bici no es pot usar la bicicleta és fer demagògia, des de fa temps cada dia són molts els usuaris de la bicicleta que la fan servir a diari sense carrils bici que valga.
• La bicicleta és un vehicle i no deu circular per les voreres a no ser que siguen amples i fent-ho a velocitat de vianant.
• I si n’hi han sots o foradades doncs les bicicletes, com la resta de vehicles, hauran de circular amb la precaució pertinent i no per això deixarem d’usar-la.
• Si es va a fomentar la bicicleta, caldrà equipar els edificis públics i la via pública d’aparcaments de bicicleta per garantir-ne la seguretat. També les escoles i els IES que seran receptors de bicicletes si es promociona com a mitjà de transport. Millor si són coberts i vigilats, i dins dels propis edificis millor que millor.
• I per suposat que les bicicletes són per a l’estiu, i per la tardor, i la primavera i l’hivern, i més ací que vivim a la millor terreta del món, i plou poc i fa fred quatre dies! Només cal viatjar una mica per l’Europa civilitzada, amb un oratge molt més rigorós que ací, on la bicicleta té un paper preponderant front al cotxe en l’àmbit urbà.

19-11-07
Aquest matí en alçar-me, aviat m’he adonat que el temps s’havia girat. En despertar-se les perles fines, uns entrepans els he preparat per omplir “l’andorga” (panxa a Villar del Humo). Acte seguit ens hem pentinat i les pellises hem agafat. En deixar-les a l’escola, al forn he fet cap i menjant carinyets i rossegons he acabat. Per cert, aquest forn té alcavó (Cambreta que hi ha immediatament damunt l’olla o cavitat del forn de coure pa, i serveix per torrar-hi ametles, cacau, pasta, etc., i per posar-hi llenya a eixugar).
Camejant ràpid he anat abans que a la darrera taula l’aigua arribés, i guaita per on al girar un cantó, amb un conegut de Silla m’he trobat. “Home, sillero, que fas per ací que tens la cara més dura que un caldero?”. “Home, ja ho diuen al meu poble, que de Silla a Picassent se’n va la mala gent”. “Vinc a parar la mà i arreplegar uns dinerets que a mi i a uns amiguets la rifa ens ha sorprés. I com solen dir a Reial de Montroi a gallina per barba, caiga qui caiga. I així podrem deliberar (pagar despeses d’alguna cosa entre vàries persones) un viatge que hem preparat”.
“Has vist quin oratge s’ha girat? Ja ho diuen a Silla que quan Cullera fa capell i Corbera li contesta, pica espart i fes cordell. O com bé i paregut diuen a Reial de Montroi, quan matamón s’emborrasca i la murta fa capell llaurador ves-te’n a casa pica espart i fes cordell.”
“Saps que et dic, que com a Dos Aigües també diuen cuando la sierra del Ave se pone la montera, llueve aunque Dios no quiera.”
“Molt, bé, doncs com diuen a Montcada, me’n vaig a xaure (dormir).

18-11-07
Avui com deia un company muntanyenc hem procurat per omplir els ànims de vida abans que la vida d’ànims que no tinguem, ha estat bonic, hem passat per la vida sense massa soroll, com es regracia la tranquil·litat de portar a terme una activitat amb caliu reivindicatiu amb els teus. Alguns xiquets han armat un poc d’escama al pujar per damunt de les voreres, és l’edat, què hem de fer, el més important de tot és, que els que venen al darrere nostre, avui una vegada més han mamat uns valors de tolerància, ordre, comunitat, país, equilibri, poesia, etc., i encara que ara no en són conscients per que tenen molta juguesca a sobre, el dia de demà encara que siga a mena de record o vivència aquets valors viscuts marcaran en gran part la seua manera de viure i la seua manera d’encarar la vida, però d’això se n’adonaran d’ací uns anys, que bonic el ser jove, penses que tot perdura, quina il·lusió, però després te n’adones que res no torna a ser igual, que les coses no esdevenen d’igual manera ni amb la mateixa intensitat. Avui també he retrobat un amic que a hores d’ara ho és mig, la vida és així, algunes persones som així, perdem amics i en fem de nous pensant en trobar el millor amic i després ens donem compte quan parlem amb el nostre estómac (ésser) del que costa tindre amics de la mena que siguen, mitjos o sencers i el poc que costa perdre’ls.

El passat dijous 29 de novembre van celebrar-se eleccions a Consell Escolar al Col·legi Sant Llorenç Màrtir de Massalfassar. Sempre he volgut implicar-me una mica més en la vida de l’escola (com tots diuen, és la millor manera de saber com funciona el centre per dins), però este bloc i altres menesters com la criança em lleven prou de temps.

El cas és que una mare membre de l’AMPA, Mª Àngels, em va animar a presentar-me com a representant dels pares i mares, i sense pensar-m’ho massa vaig decidir-me i un dia abans de finalitzar el termini de presentació de candidatures vaig lliurar la meua.

La sorpresa ha estat en saber que he estat elegit , ja que just la setmana de les eleccions per diversos motius no vaig poder passar pel parc “a fer campanya”;) i encara que de 4 aspirants 2 hi entraven, m’he alegrat molt per ser elegit.

Des del divendres ja són diverses les persones que m’han felicitat i encoratjat a fer-ho bé, i a que no els defraude, que confien en mi; llavors espere estar a l’altura de les circumstàncies i fer-ho el millor possible.

Per anar situant-me, un esquema de la composició del Consell Escolar:

L’Equip directiu amb – La Directora i el Secretari
4 mestres: 4 d’Infantil i Primària
4 alumnes amb veu però sense vot
5 pares/mares (un d’ells de l’AMPA)
1 representant de l’Ajuntament

Llegia estos dies que el meu cap Toni Saura també era aspirant al consell escolar, llavors ara tindrem més temes dels que raonar.

Buscant al google per trobar la definició de “sanguango” per a un text per al Racó de Cristòfor trobí un article que contenia les paraules “sanguango” i “picassent” i que casualment parlava de Jaume, un company de feina que treballava a Picassent i que per coses de la vida acaba d’anar-se’n a viure a Melbourne, a Austràlia, i que té obert un bloc on conta vida i miracles i el gust de la carn de cangur… com deia a l’enunciat, el món en un mocador.

Li he demanat que si va tenint temps i ara que portem la càmera de fotos arreu, doncs que em retrate com veu ell la bicicleta allà, quines bicicletes veu, com transporten a les criatures, i eixes coses sense importància.

I dit i fet: <<un parell de fotos de mogudes relacionades amb bicis just enfront de Flinders Street Station, el centre neuràlgic de Melbourne. Vàries coses per si t’interesen: és obligatori l’ús del casc per als ciclistes i també els poden fer la prova d’alcoholemia. Ací no van amb tonteries>>

Les primeres fotos d’Austràlia, on és de destacar que els aparcaments són dels bons, alts i amb forma de “U” invertida. Gràcies i n’espere més