Benvinguts a

Personalment em destorba profundament rebre correu no desitjat. Amb l’ordinador és fàcil esborrar-lo, o filtrar-lo, però en el correu postal és una tasca més costosa, ja que la lletra menuda on s’explica que s’ha de fer per demanar la baixa dels enviaments, sol ser ben menuda i rodejada de molta més lletra que fa difícil trobar-ho, a més que enviar cartes amb còpies de DNI, etc. sempre fa perea.

El cas és que fa uns mesos vaig demanar a una empresa que m’enviava publicitat a tothora, que m’esborraren dels seus enviaments en els següents termes:

soy cliente suyo, y al tiempo sufridor de su tortura publicitaria ya que en ningún momento he solicitado que me la envíen (cada 2-3 meses el mismo mensaje publicitario), excepto ahora que leo la letra pequeñísima de mi contrato y me entero que, vaya que les había autorizado casi a darle a cualquiera mis datos…

Les adjunto copia de mi pasaporte i revoco lo que en su día dije al firmar su contrato y solicito me den de baja inmediata de todas sus bases de datos, me informen a que otras entidades de su grupo o de fuera de él le han facilitado mis datos personales y por lo tanto me están enviando correo no deseado.

Esperando no tener que acudir a la Agencia de Protección de Datos de Carácter Personal, y me sean facilitados los datos que les solicito y sean ejecutadas las acciones que les requiero.

Atentamente

(com que només faciliten una adreça postal, vaig haver d’indagar per internet fins trobar un parell d’adreces electròniques que van funcionar igual que si hagués enviat una carta). El cas és que passats uns dies totes les meues demandes van ser ateses i no he tornat a rebre més publicitat de la citada empresa. Però sorpresa meua quan als pocs mesos rep una nova oferta publicitària d’una empresa filial de la primera donat-me pel sac de nou, i és quan m’he adreça ja en serio a l’Agencia Española de Protección de Datos i els he remés un escrit de Denúncia seguint el model que proporciona la pròpia Agència.

Entre altres vicis tinc el de la bici.

I quan m’agrada una cosa, l’explique quan em deixen (de vegades massa i tot) i a més faig proselitisme per que altres els agrade també.

I el vici de la bici sembla que es contagiós.

Ja fa 19 anys que al meu germà Jaume i al seu, i meu amic, David, que ara entrenen i competeixen en bicicleta de muntanya quan poden, els vaig viciar en un memorable viatge iniciàtic en bicicleta en una travessa des d’Alacant a Alaquàs per carreteres secundàries, però clar viciar-los a l’edat de 14 o 15 anys que són com una esponja i tot allò que tasten els entra fàcil no crec que tinguera massa mèrit.

Quan en l’edat adulta algú fa un canvi d’actitud, i més si aquest és una mica contra corrent, la cosa canvia.

Recorde especialment quan la tardor de 2006 vaig ensenyar-li a l’amic Ximo a anar en bicicleta (per insistent demanda seua després de visitar el nord d’Europa i dir-me que Europa es menejava en bicicleta i ell havia d’aprendre) i després d’un temps de pràctica, ara la seua bici plegable l’acompanya cada dia al treball i fins i tot n’és un militant de la Massa Crítica valenciana. S’ha viciat.

Al poc de tindre jo la bicicleta plegable el company de feina Josep també va caure en la temptació i es va comprar l’element del vici, malgrat que la vida desordenada que porta no li permet fer-ne massa ús.

Al company Tano li’n van regalar una plegable i n’és també un viciós amb la seua matrícula NO OIL penjant del selló anant arreu.

Més recent és la incorporació al plaer (vici) de pedalar, quasi en bloc, dels membres de l’estudi de disseny d’Ángel Martínez, que abans de l’estiu es van llençar a la compra compulsiva de l’element del vici; i ara Alberto porta la bici a la feina més a gust que l’iPod i n’és també crític en massa pels carrers valencians quan pot (i em diu que alguns dels amics s’han viciat també…), Ramon s’estalvia, els dies que no plou, el metro fins l’Estació del Nord, i a més, arriba abans al tren i coincidim i xarrem més sovint, a més de fer passejades tranquil·les pels carrils bici de València, i de tant en tan pels propis carrers!, i Ángel, passeja la seua filla també a colp de pedal (encara que amb ajuda )

Uns viciosos de la bici… i vigileu que s’apega.

I clar, tant de vici alguns cauen en la depravació, i si no mireu i llegiu

Salut i pedal!

Als Ports, al terme de La Sènia hi ha un vell, al temps que ben conservat refugi de muntanya al que li tinc gran estima i hi hem anat moltes vegades a peu i en bici, el Refugi de la Font Ferrera (1169 m).

Amb la família no hi havíem anat mai ja que amb els menuts ja se sap que les nits són imprevisibles i en dormir en un lloc comú pots destorbar, però la guarda del refugi María José ens va dir que no hi hauria molta més gent que el nostre grup i que no hi hauria problema.

Doncs allà ens vam plantar després d’un llarg viatge per carretera fins a Fredes i 12km de pista forestal, que a l’octubre de 2007 estava en bon estat per anar en cotxe.

Guti, el guarda, era d’expedició al Himàlaia i no hi era al refugi, però Maria José té ben aprés l’ofici de guarda i a banda d’atendre’ns de forma carinyosa i amable, va saber posar ordre quan els menuts de la colla que hi anàvem no obedien o destorbaven. El sopar que ens preparà estava ben bo i amb plats abundants que degustàrem amb fam.

La frondositat i silenci del bosc on està situat el refugi ens feu gaudir de la muntanya en un indret màgic.

Els refugis de muntanya són per a donar allotjament i manutenció als muntanyencs que van de travessa o que van fer activitats d’aire lliure, i per tant anar a dormir prompte i ben de matí alçar-se fan que anar amb xiquets i xiquetes siga un risc per si no s’adapten. L’experiència fou molt bona i ja sabem que podem provar un estiu d’estos amb altres refugis d’alta muntanya per que coneguen noves muntanyes.

Unes fotos per fer boca.

Iniciant l’ascensió al Negrell

Jugant a la Font Ferrera

Entre el boix fent camí els menuts

Quin joc donen les llanternes frontals entre els menuts…

… i els grans

Desdejunant

Les rodalies del refugi són ideals per a fer la cabana

El grup al complet a la porta del refugi

Als prats de la Casa Forestal Xalet del Rei

Un pas ferrat al barranc de la Coscollosa

Els menuts a una bauma del barranc

Panoràmica del bonic barranc de la Coscollosa

Dissabte passat a l’IES de Puçol vam fer la Segona Festa d’Instal·lació d’Ubuntu a l’Horta Nord, amb més de 20 persones, uns més frikies que altres.

Va ser un èxit de festa.

El meu estimat Vicentho ha actualitzat tot a http://ubuntu.vcubells.net/les-fotos-de-la-segona-festa/

L’altre dia remenant el compostador vam trobar uns dels veïns més desitjats (malgrat que a altres els causa feredat) per estalviar-nos mosques i mosquits a casa: un parell de dragons.

Un era gran i feia impressió agafar-lo amb aquella pell tan aspra i una boca sense dents però que s’obri i mossega de forma innocent a la mínima que pot, l’altre era menudet i bufó, però l’instint de mossegar el tenia, pel bé de la seua supervivència.

En fer-los unes fotos els vam amollar de nou.

El meu company Manu m’ha portat un regal de la ciutat de Bruixes, a Bèlgica, on és ben corrent trobar-se amb bicicletes preparades per al transport de criatures sense complexos i de forma eficient, un parell d’imatges de mostra:

Igualment la meua perruquera ha anat de vacances amb unes amigues a Holanda, i quan m’ho va dir vaig tindre la gosadia de demanar-li que em portara un regal d’allà (quina barra! degué pensar). La cosa era fàcil, Holanda és un paradís per a les bicicletes, no per que arreu hi hagen carrils bici, que també, sinó perquè l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport està tan estés com normalitzat i les bicicletes de tota mena són les reines de les ciutats.

Doncs el que jo volia que em portara era alguna foto de les bicicletes que allà es poden trobar, si són per portar xiquets i xiquetes, millor que millor; i sorpresa la meua quan al setembre rep un correu amb unes fotos ben interessants i que us mostre:

Si un país civilitzat i modern té aparcaments de bicicleta com estos de grans,
serà perquè anar en bicicleta és modern i civilitzat?

I que us sembla esta bicicleta per transportar coses o persones?

Realment és un altre món.

Gràcies pels regals!

El tio Llorenç ve dient-ho fa temps.
I els xiquets més encara s’hi apunten.
I és que “la granja”, ja va temps rondant per les sobretaules dels dinars i és un tema recurrent. De fet, els estalvis que gestionen Núria i Pau, (els de la vedriola) tenen una finalitat clara segons ells: comprar un cavall, o una egua o un poltret xicotet per poder pujar-lo (i cabres i ovelles i vedelles i bous i mansos i gallines i pollastres i…).

I com que les coses que un pensa fort i les desitja més fort i s’esforça per que siguen realitat, la granja ja va prenent cos. El tio Llorenç ja tenia el terreny pensat, un camp de tarongers amb poc de rendiment a la partida de Rafalell ¿? i que en tallar alguns dels seus arbres ha alliberat una mica d’espai per a en un futur proper fer un lloc per posar algun animaló.

Per delimitar l’espai, ha plantat uns 200 xipressos que faran de tanca, quedant realment bé tota la feina feta.

Aprofitant un dissabte de matí que no plovia i que el camp estava practicable, vam anar a veure com anaven les plantacions i a que els menuts plantaren els seus primers arbres, xipressos i salces plorons, els regaren amb aigua de la séquia i s’embrutaren un poc de fang.

Ací teniu uns vídeos (encara no) i fotos que demostren les habilitats dels joves llauradors.

Gràcies tio!

Després de la primera, este dissabte 20 d’octubre farem la 2ona Festa d’Instal·lació d’Ubuntu a l’IES Puçol, on farem els actes per a celebrar la nova versió Gutsy Gibbon, un acte més dels molts que vol celebrar el Catalan LocoTeam d’Ubuntu

Tota la info la teniu a http://ubuntu.vcubells.net/segona-install-party/

I també el cartell perquè l’imprimiu i el feu córrer entre els interessats i interessades que el temps és just.

Si mai heu provat Línux, si teniu curiositat, inquietud i ganes de saber què és això d’Ubuntu, deixeu-vos caure per Puçol i segur que apreneu i s’ho passeu bé!

El passat 5 d’octubre van tancar el tram de ferrocarril entre Xirivella i Quart de Poblet,

i ara s’obri un futur incert per al ja antic traçat del ferrocarril, sens dubte la millor opció passa per convertir-la en una Via Verda, per a l’ús de vianants, ciclistes i discapacitats.

El tram del que parlem té una longitud d’escassament 3 km i que serien perfectes per connectar Xirivella amb Quart de Poblet de manera ràpida i sostenible, els IES, l’Escola Oficial d’Idiomes de Quart de Poblet, els poliesportius, en definitiva facilitar un nou equipament a cel obert per caminar, córrer, passejar, pedalar,… que milloraria la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.

Via Verda o més carreteres?

Cal una acció decidida per aconseguir una Via Verda i no més asfalt i destrucció del territori envers el cotxe, escriu-li a l’alcaldessa de Quart de Poblet i a l’alcalde de Xirivella i dis-los el que penses, és una oportunitat històrica que no hem de perdre.

Construir una infraestructura nova d’estes característiques per a la mobilitat no motoritzada, no la faran mai pel cost que suposa, i recuperar l’espai del tren és ben fàcil i econòmic.

Actua pel futur sostenible! Llig la resta de l’apunt »

No sóc massa aficionat a celebrar festes “comercials” per que l’afany de fer diners en general les ha desvirtuades. Sant Donís, no ha estat una excepció i crec que mai havia regalat una Mocadorà a la meua estimada.

Enguany, en anar a comprar el pa les vespres de Sant Donís vaig veure, com cada any, l’aparador farcit de dolç, d’exel·lent execució per cert, i no vaig poder resistir la temptació d’encomanar-ne una.

Per cert, per animar la clientela a emportar-se el dolç sant, hi ha havia l’exposició de la feina feta per un dels estudiants del Gremi de Mestres Confiters, Higinio, que havia estat guardonat amb el segon premi al concurs de dolços de Sant Donís, enhorabona!.

Us mostre amb detall les peces que formaven part del bodegó de sucre i que ell sol ja enamorava, per que us facen salivar i admirar la precisió amb que han estat fetes les fruites, verdures i bolets, que han endolcit este dia.

Albergina Albercoc Llima

Maduixa Pera Plàtans

Rovelló Taronja

Bon profit!