Benvinguts a

Trobem a Bebés y más un interessantíssim vídeo promocional de Whinter, un fabricant danés de tricicles i bicicletes per a menuts, creat amb la idea de transmetre el concepte de que els xiquets i les xiquetes es desenvolupen física i psíquicament jugant sobre rodes.

Un vídeo especial per prendre nota els del sud que tenim un bon clima i allà ben abrigadets no li tenen gens de por ni al fang ni al fred:

I un bonic vídeo també de com aprendre a anar en bicicleta, en primer lloc sense pedalar, sinó aprenent a mantindre l’equilibri sense més objectiu, com vaig posar en pràctica ensenyant a Ximo a anar en bici ara fa quasi un any amb resultat exel·lent

Dins de les activitats de la Setmana de la Mobilitat Sostenible vam poder anar també al park(ing)day al carrer Colom de València, on es va ocupar primer una i a poc a poc fins a 3 o 4 places d’aparcament de l’ORA per a convertir-les en espai d’oci en un gran carrer comercial escàs de zones verdes, i per aparcar bicicletes.

Era la primera vegada que es feia i calia fer-ho bé per garantir que fora tot un èxit. Podeu veure la preparació i l’execució just en la treva que la pluja va donar aquell divendres.

Aquesta activitat i la resta han estat un gran èxit de la societat civil que ha donat un gran exemple de com es pot muntar una gran programació d’activitats amb pocs recursos i sense la col·laboració de l’administració que en una ciutat plana i amb el millor oratge del món, mira cap a altre costat.

Unes fotos de mostra:

Aquesta foto és d’Aída (gràcies), i podeu veure la seua crònica

Ací Pau juga amb els playmobils i els seus animalons

Serà precís tanta policia? Què no tenen res més important què fer? Tan perillosos som?

I amb les bicicletes i les persones ocupant al via pública…

quan s’acaba el temps permés pel pagament del tiquet de l’ORA, cal recollir.

Quan comença el curs, tot necessita més ordre que la resta de l’any, cal complir una horaris, anotar reunions, etc. , i a més els sopars i desdejunis ja no es poden fer a la porxada i és la cuina qui ens acull. I amb xiquets menuts a casa el calendari escolar de Bancaixa és una meravella; combina perfectament la funció de calendari i la funció d’entreteniment mentre compartim coberts i tapet davant el plat, i anar explicant el diferents pobles del món i la seua problemàtica (curs 06-07), o els magnífics llibres de Jules Verne amb els seus personatges i aventures (curs 05-06) o el del curs que encetem que ens presenta la problemàtica mediambiental al món des de diversos punts de vista tots ells adreçats i entenedors per als més menuts. Paga la pena tindre’l:

Un del avantatges d’usar el transport públic, és que tens temps, coneixes gent, et relaciones i com el “roce” fa el “carinyo” doncs acabes fent amistat. Un dels amics gràcies al tren és Ramon Chorques, ell és de Vallada (La Costera), i treballa de dissenyador a l’Estudi de Disseny d’Ángel Martínez d’Alaquàs i coincidim de vegades al tren que ens porta plegats a Aldaia.

Després de l’estiu s’ha comprat una bicicleta plegable i segons conta va descobrint a poc a poc noves sensacions que li dóna la bicicleta. Ara acudix a l’Estació del Nord en bicicleta des de Benimaclet (si no plou), a més quan no hi ha massa feina, guanya més de 30 minuts ja que pot agafar el tren anterior al que abans agafava i de tant en tant coincidim al tren de tornada a València ciutat.

L’altre dia li vaig regalar un llum per a la bicicleta, i que no tinga excuses quan fosquege prompte, i ell va regalar-me 3 llibres de contes infantils. El detall, que no calia, té la peculiaritat que han estat il·lustrats per Ramon! Editat per l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, en col·laboració amb Serra Grossa per a la difusió, manteniment i recuperació del nostre patrimoni cultural i natural, i que explica històries pròpies de la comarca La Costera i voltants.

Cada llibre té el seu estil il·lustratiu, a més de secrets sobre quina persona ha orientat cada personatge, tot un tresor que llegirem durant temps per amanir i preparar els preludis de la son infantil.

He de reconèixer que he hagut de buscar què era Cialis al diccionari, encara que al meu correu sovintegen ofertes de venda per internet de Cialis, Viagra, i sistemes diversos d’allargament del penis, entre molts d’altres, que formen part del correu brossa que inunda les nostres bústies..

El cas és que he trobat un vídeo curiós per publicitar el Cialis que us regale

Sí, després d’un llarg procés de criança els ous es feren cabotets, cresqueres fins tindre potes, se’ls caigué la cua i en ser gripauets menudets, desaparegueren pel jardí.

Ara han aparegut amb un tamany considerable, les mans són de Pau que són menudes…

Gràcies al Bloc d’Aída hem sabut que l’amic Fer de València en Bici, gràcies Fer, ha fet un dels seus vídeos, resum amb molt de gust de l’excursió feta diumenge passat a El Saler en la Bicicrítica.

Nosaltres, finalment hi vam poder anar, ajudats per Amparo Z que ens acompanyà, anàrem en Metro per arribar a València, i allà vam fer una gran colla de quasi 200 persones que vam passar-ho de categoria. Hi havien més xiquets i xiquetes que l’altra vegada que hi anàrem, i bon ambient.

El dinar que van organitzar Pili i companyia fou molt encertat en un lloc perfecte i en gran harmonia. Un dia rodó.

A més unes fotos:

És una pregunta que sovint em fa la gent, que per que no agafe el cotxe i em complique la vida amb la combinació de bici+tren cada dia per anar a treballar. I de vegades per anar a comprar o fer encàrrecs. Crec que la resposta és fàcil. Bàsicament, perquè m’agrada. M’agrada moure’m en bicicleta des de fa anys. Part dels meus desplaçament a València ciutat han estat durant molt de temps en bici, moure’m entre els cotxes, ser trànsit i fer valer els meus drets també. Cal saber que un és fràgil, i que cal anar amb molt de compte, tota precaució és poca, i cal anar amb deu ulls. A més que he viatjat prou fent cicloturisme, de vegades fent més quilòmetres dels que faríem en cotxe i al final la bici em dóna molta llibertat i m’agrada.

Si a més faig distàncies mitges o llargues, doncs faig exercici i m’ajuda a no perdre la poca forma que tinc. Aprimar-me sense llevar-se menjar, pareix que està complicat amb la poca bici que faig.

Però de tant en tant hi han missatges que t’animen, i sobretot quan venen de països civilitzats, et reforcen en la teua posició que de vegades sembla poc compresa i poc compartida en l’entorn, que no ets tant rar com ells pensen.

Remenat per la xarxa he trobat alguns vídeos amb la referència de Massalfassar, molts de la Colla de Dimonis clar, algunes creacions de joves de Massalfassar, i del MassalfassaRock, una mostra:

Dins de la Setmana de la Mobilitat Sostenible que organitza València en Bici hi han un munt d’activitats interessants.

Si tot va bé farem per escapar-nos a la Bicicrítica al Saler (a la de juny vam anar i en tenim molt bon record) per reivindicar un parc natural sense trànsit

i per la setmana que ve, el festival www.bicine.org i la creació d’un www.parkingday.org prometen una setmana intensa. A veure a que podem anar i ens trobem amb els blogguers biciclistes David i Aída i altres.