Benvinguts a

Coses de pac

Per compartir algunes idees, vivències i xorrades que em passen pel cap o pel carrer o al tren. Blog gestionat amb el WordPress.

www.flickr.com
Este és un mòdul Flickr que mostra fotos públiques de coses de pac. Crea el teu propi mòdul, si vols aquí.

Pàgines

Núvol d'etiquetes



linux user #441306

Articles recents

Arxius

Comentaris recents

Bicicleta

Blogroll

Fotos

Massalfassar

Personal

Ubuntu

Meta

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Prova

Arbres genealògics amb GRAMPS

Enviat el dimarts 2 de febrer de 2010 per Pac

El darrer joguet descobert a Ubuntu és el programa GRAMPS, una potent ferramenta per fer arbre genealògics.

Com sempre, només li cal una cosa: hores.

Però m’ho passe bé.

Pertany a Personal, Ubuntu/Línux | 2 comentaris »

Web de l’AMPA

Enviat el dilluns 24 de març de 2008 per Pac

A la darrera assemblea de l’AMPA vaig proposar que aniria bé disposar d’una plana web en la que poder informar de tota l’activitat que té la comunitat escolar a tots els nivells.

Dit i fet, ràpidament Daniel i Gabriel en el suport tècnic es van animar i Mª Àngels, Lucía, Mª José, Susi i Yolanda en la part de continguts, en una reunió vam definir el que volíem per començar, i en un parell de setmanes ja tenim plana web amb l’impressionat gestor de continguts wordpress.

Com quasi sempre que treballe en wordpress o en webs en general, l’ajut incondicional del meu amic Vicent el Cubano ha estat necessari i de gran vàlua per a ajustar-ho tot i fer-la més operativa. Des d’ací Moltes gràcies!

Doncs si voleu tafanejar i fer-li una ullada podeu fer-ho a

www.ampamassalfassar.org

ampa.jpg

Pertany a General, Massalfassar, Personal | 1 comentari »

Duna

Enviat el dijous 21 de febrer de 2008 per Pac

detall-duna.jpg

Ja ha arribat. Ja ens ha fet feliços. És guapa i menudeta, i xateta!
Ha costat. Han treballat de valent. Han patit, han fruit, han aprés. La mare fenomenal, el pare aprenent a estar en un segon terme, ja li tocarà a ell pintar. La comare, molt bona.

Una aprén a mamar, l’altra a donar el pit i la resta anirà venint. Tot és nou, tot és diferent, tot és menudet i delicat.

Hem anat a veure-la a l’hospital de la Plana. Ja ens coneixen, Núria i Pau van nàixer allà, també vam fruir, vam aprendre, vam plorar. Ara som feliços.

Duna

Dimarts, quasi plena la lluna
ha vingut a omplir-la Duna.
És dolça i de pell fina com la pruna.
És del desert o de la mar, però és una.
Ve, i suma Duna.
És dona, és Duna.

Pertany a General, Personal | 6 comentaris »

A l’escola ja comencen les falles

Enviat el divendres 15 de febrer de 2008 per Pac

Almenys els alumnes del CP Sant Llorenç Màrtir de Massalfassar ja tenen la noteta per que vagen preparant els ninots que formaran part de la falla de l’escola.

El tema principal d’enguany és “Què car està tot” i els de 3 i 5 anys han de representar com de cars estan els joguets i com de cars estan els llibres respectivament, difícil enguany, difícil.

Representar amb uns ninots o objectes de paper i cartró que les coses estan cares resulta complicat. Ens haurem d’escalfar el cap i pensar en idees que representen el que patim cada dia.

Pau, com que li agraden els cavalls molt, vol que la seua aportació siga un cavall, haurem de fer-lo d’or per que represente que és car ;), i Núria vol fer un llibre de monedes, a veure com ho fem i aconseguim que quede per l’estil que el drac que férem l’any passat.

Per ara ja tenim unes caixes de cartró per anar fent l’esbós i posar-se a la feina, que no queda res!

img00023.jpg

Pertany a General, Manualitats, Massalfassar, Personal | 2 comentaris »

Aljubs dins les cases

Enviat el dimarts 12 de febrer de 2008 per Pac

Quan vam comprar la casa on vivim una de les meues dèries era tindre un aljub.

Ací plou poc però quan plou plou prou, i pensava que amb poca inversió i unes canonades per tota la teulada podríem aconseguir emmagatzemar aigua per a regar les plantes. La sorpresa nostra fou rebre el pressupost de construcció de l’aljub era qusi el d’una piscina coberta i finalment no anà endavant.

Però a hui he trobat esta notícia ben interessant i intel·ligent, que recomane als que estigueu obrant o per si mai ho feu

Pertany a General, Personal, Sostenible | Sense comentaris »

Serà l’inici del bici-vici?

Enviat el dimarts 5 de febrer de 2008 per Pac

Hui he estat de visita a l’estudi d’Ángel Martínez per saludar. Parlant de quedar per a dinar, Alberto ha llançat una idea interessant: perquè no anem en bici a dinar? I ens hem posat a pensar en algun lloc agradable prop d’Alaquàs on poder apropar-nos amb les bicicletes algun divendres a dinar. No s’ha concretat res encara, ni dia, ni hora, ni garrofera, però a veure si ens posem fil a l’agulla i ens trobem pedalant, rient i menjant.
El cas és que he estat recordant que al desembre, a la llista de l’associació Pedalibre de Madrid ja van llançar alguna proposta similar:

La última masa crítica estuvimos hablando de una nueva actividad llamada Bici-Vicio, que consistía en salir de aperitivo (o tapas) en bicicleta por Madrid. Ya se que algunos ya lo haceis de una manera particular, pero se trata de hacerlo en grupo. La finalidad es fomentar el uso de la bici en actividades cotidianas.

I que després s’ha concretat en eixides d’oci gastronòmic més o menys periòdiques que han resultat tot un èxit segons expliquen.

Només el fet de pensar en que la bicicleta pot ser el nostre mitjà de transport per anar-nos-en a dinar junts al poble del costat, ja ho trobe com un gran avanç, si a més ho fem, serà perfecte, el temps dirà…

Pertany a Bicicleta, Personal, Sostenible | 1 comentari »

Uns vídeos amb el tàndem

Enviat el dimarts 5 de febrer de 2008 per Pac

Sense comentaris

Pertany a Bicicleta, Personal | Sense comentaris »

I ara un tàndem!

Enviat el dissabte 2 de febrer de 2008 per Pac

Encara no he acabat de restaurar la bicicleta vella que vaig trobar-me, i tinc la porxada convertida en improvisat taller, i va i resulta que Raúl ens ofereix un tàndem en perfecte estat. És de muntanya i vellet però està nou! I clar no podem dir que no. Igual l’ama ho hagués dit, però tenia ganes de tindre’n un i ara que s’ha posat a tir anem a aprofitar (igual al final fem un parell de voltes i el regalem a algú amb la casa més gran), però per ara ja li hem fet a casa un lloquet :S

Unes fotos que reflecteixen la felicitat que ens ha causat el regal.

Núria i Pau s’ho han passat de por, anat de copilots, encara que no han pedalat massa, més bé els venia just subjectar els peus a la barra.

Paco i Núria

CIMG0304

Els tios… doncs a poc a poc.

Silvia i Jaume

Núria i Jaume

I estos dos, també els costava maniobrar amb els 160 kg que pesaria el conjunt

Dos aprenents de tàndem

Ara, amb temps i una canya, li acoblarem el FollowMe, uns reposapeus per als menuts i si trobem, un nou pedalier per a que els menuts puguen pedalar. Al temps.

Pertany a Bicicleta, Fotos, General, Personal | 6 comentaris »

El Racó de Cristòfor es fa gran

Enviat el dilluns 28 de gener de 2008 per Pac

L’activitat creativa i d’investigació del meu amic Cristòfor de Picassent ha fet que desistisca de publicar-li les seues creacions al meu bloc.

I li he creat un bloc per a ell sol, on poder organitzar a poc a poc tot el que m’envia, que no és poc 😉

Doncs si voleu saber més coses de l’horta, de l’albufera i de les seues gents, dites, costums i parlars, feu-li una visita a

El Racó de Cristòfor

Salut i llengua!

Pertany a El racó de Cristòfor, General, Llengua, Personal | Sense comentaris »

Els reis han vingut, i una bici m’han portat!*

Enviat el divendres 11 de gener de 2008 per Pac

Sí, els pares i les mares hem fet de reis, i algunes coses més sabudes i altres sorpresa, a grans i menuts els han fet un munt de regals. Massa i tot. Malgrat l’avís que el Pare Noel i els Reis Mags feien vaga, o han arribat a un acord d’última hora, o que han decidit fer la feina i deixar la negociació per a dies de menys feina. Perquè l’allau de regals que han rebut els menuts ha segut excessiu, hem de fer alguna cosa que tant de regal no pot ser educatiu ni bo per al seu creixement com a persones tanta abundància.

Bo, el cas és que el dia després de reis, en anar a tirar el fem, vaig trobar el regal que em faltava. No l’havia demanat expressament però sí que n’havia imaginat. I és que allà junt a desenes de caixes de joguets, TV, regals i de nadal, unes dins el contenidor, altres per damunt i per terra, hi havia una bicicleta Orbea. No era una bicicleta qualsevol, era una d’aquelles velles de fa més de 40 o 50 anys (no se com calcular-li l’edat), amb frens de vareta, selló de cuir amb molles, doble corona,… però amb un munt de brutícia, 2 o 3 capes de pintura, rovellada i mancada d’algunes peces.

En veure-la vaig vacil·lar. Jo la volia per a mi, per a restaurar-la i fer-la nova, i al temps patia si algun veí em veia agafant deixalles del contenidor i emportant-me-les a casa (primmirat que és un, que li farem), cada dia que tire el fem es nota que vivim en un món d’opulència i abundància i que es tiren unes coses que encara podrien tindre llarga vida, generant estalvi de diners i d’energia. Tampoc sabia com seria rebuda a casa aquella bicicleta tan vella i bruta.

Finalment, a casa feu cap.

La vaig deixar un dia de repòs, allà recolzada sobre la paret, per veure que passava. No volia fer-li res fins a tindre totes les benediccions de que és podia quedar a casa, com si d’un gos del carrer es tractara.

Una vegada comentat, i vist el meu interés per quedar-me-la i reparar-li el que poguera, sense massa oposició va poder-se quedar a casa. Vaig posar-me de seguida amb el decapant per treure-li les capes de pintura que la cobrien. Tant d’aire em vaig donar que no li vaig fer la foto de més a munt fins que no li havia llevat ja la capa de pintura negra, i blanca i verda, quedant només el blau originari.

Una vegada iniciat en el procés de restauració (mai abans he fet res similar, sí que faig reparacions bàsiques de la bici, però poca cosa), vaig pensar en que igual a alguna casa del poble algú encara tenia una bicicleta vella de la que cercar aquelles peces que em mancaven. Preguntant una mica vaig anar a parlar amb Carmen, la vídua de Juan, que va morir fa 4 anys, i que ha replegat i reparat bicicletes durant molt de temps a Massalfassar. La dona ha anat desfent-se per a la ferralla de les moltes bicicletes que tenia el seu marit i em va mostrar el que li quedava, i allà, al final del corral va aparèixer una bicicleta Super BH, també de fa un grapat d’anys, més rovell no li’n cabia però bastant completa de peces a falta de selló.

 

Doncs, estes dos bicicletes que m’han portat els reis són ara el meu maldecap.

Documentar-me, llevar pintura, escatar, preguntar, netejar, engreixar, buscar peces, assessorar-me, llegir,… ja us vaig contant.

Pertany a Bicicleta, Fotos, Manualitats, Personal, Sostenible | 3 comentaris »

« Entrades anteriors

copyright © 2oo6 Coses de pac | Gràcies al Wordpress