Benvinguts a

Coses de pac

Per compartir algunes idees, vivències i xorrades que em passen pel cap o pel carrer o al tren. Blog gestionat amb el WordPress.

www.flickr.com
Este és un mòdul Flickr que mostra fotos públiques de coses de pac. Crea el teu propi mòdul, si vols aquí.

Pàgines

Núvol d'etiquetes



linux user #441306

Articles recents

Arxius

Comentaris recents

Bicicleta

Blogroll

Fotos

Massalfassar

Personal

Ubuntu

Meta

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Prova

Dimitesc de la Junta de l’AMPA…

Enviat el dijous 1 d'octubre de 2009 per Pac

Hui és un dia trist. He plegat de la Junta Directiva de l’AMPA. I hi estava molt a gust. Fèiem un bon equip i es notava.

He deixat en l’estacada a les companyes de la Junta de l’Associació de Pares i Mares de l’escola de Massalfassar. No sé si m’ho perdonaran mai.

És una putada el que els he fet, ja ho se, però la meua salut és el primer i necessite no estar patint cada instant, sense veure cap eixida que em plaga a la situació creada a l’assemblea de pares i mares del passat dijous 24 de setembre.

Una assemblea que per cert recordarem els presents, sobretot els que van fer allà una passa important per suïcidar-se políticament.

I és que la llengua va servir de nou com a element de discòrdia intencionada. Vam haver de rebre insults i comentaris fora de lloc, als que desgraciadament estem massa acostumats. Però el pitjor de tot, no van ser ni les formes ni el contingut de l’agressió,   si no el portaveu. La persona que va agafar el relleu de la dialèctica enverinada va fer més mal del que es pensa, per seguir el joc en una partida amb un rerefons d’odi cap a la llengua, que s’ensuma de ben lluny.

Va prendre una actitud decidida, amb convenciment, de militància cega, amb el que deia amb referències legals quan calgueren, però va perdre de vista el fòrum i l’espai en el que es trobava. Estava davant d’una associació que no arriba a la cinquantena de socis, potser 60, que fa tot el que fa arrapant hores a la família i al temps lliure, i la demanda única: que es feren les notificacions en valencià i en castellà.

I  quan l’objectiu que pretenen aconseguir dins de l’AMPA és clarament incomplit en el seu espai de participació política: l’Ajuntament de Massalfassar (per incompetència en la gestió i segurament també per falta de recursos) hom es pregunta si la vehemència amb la que se li demana a l’AMPA que faça la feina dues vegades,  s’aplica també a l’Ajuntament, on bàsicament tot és en castellà (les actes plenàries, les notificacions, les ordenances, etc.).

I com estes coses s’han de saber, si creus que el principal partit de l’oposició a Massalfassar ha perdut el nord en este afer, tal vegada vols fer-ho saber-ho els seus caps.

Pertany a Denúncia, Llengua, Massalfassar | 1 comentari »

XXI Trobada d’Escoles en Valencià. PROGRAMA D’ACTES.

Enviat el dimarts 15 d'abril de 2008 per Pac

El proper diumenge 20 d’abril tindrà lloc a Museros la TROBADA d’Escoles en Valencià de la comarca de l’Horta Nord, baix va el programa dels actes.

Actes de la XXI Trobada d’Escoles en Valencià

Divendres, 11 d’abril

19.00 h Inauguració de l’exposició sobre la XXI Trobada d’Escoles en Valencià, a la sala d’exposicions de la Casa de Cultura.
20.00 h Amor de punt de ganxo, obra teatral representada pel grup Desigual Teatre, al saló d’actes de la Casa de Cultura.
23.00 h Nit de rock al jardí de davant de l’edifici escolar de l’avinguda País Valencià.
Dissabte, 12 d’abril

10.30 h Passejada per l’horta. Eixida des del CP Blasco Ibáñez (edifici de l’avinguda del País Valencià).
18.00 h Lliurament dels premis Sambori al saló d’actes de la Casa de Cultura.
Diumenge, 13 d’abril
18.00 h Concert del grup de tabals i dolçaines de Museros i del grup juvenil Pont Folk al saló d’actes de la Casa de Cultura.
Dilluns, 14 d’abril
En horari escolar: Rondalles, a càrrec de Francesc Aledón.
19.00 h Taula redona: “Moviments de renovació pedagògica”, al saló d’actes de la Casa de Cultura.
Dimarts, 15 d’abril
17.00 h Cinema en valencià: Charlie i la fàbrica de xocolata, a la Casa de Cultura.
Dimecres, 16 d’abril
18.00 h Teatre infantil: La caputxeta verda i els germans Pardo, interpretat per Desigual Junior’s, al saló d’actes de la Casa de Cultura.
Dijous, 17 d’abril
En horari escolar, animació lectora a càrrec de Gemma Pasqual
En horari escolar, teatre de titelles Visca Rodari, a càrrec d’Empar Claramunt, a la Casa de Cultura.
20.00 h Presentació del llibre Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana, pel seu autor Rafael Roca, de la Facultat de Filologia de la Universitat de València.
Divendres, 18 d’abril
19.30 h Aplec de bandes juvenils: Unió Musical de Museros i Societat Musical Eslava d’Albuixec, a la Casa de Cultura.
22.00 h Sopar homenatge als Salons Emperador.
Dissabte, 19 d’abril
18.00 h Aplec de corals escolars al saló d’actes de la Casa de Cultura.
23.00 h Dimonis de Massalfassar (recorregut: des de la plaça del Castell, i el carrer Major, fins a l’ermita).

Diumenge, 20 d’abril

10.30 h Comencen les cercaviles: cercavila de l’Escola la Masia al carrer Metge en Josep, i cercavila del CP Blasco Ibáñez (junt a l’ermita) al carrer Metge en Josep.
12.00 h Tallers a l’avinguda País Valencià.Partida de pilota al carrer València. Campionat de colpbol, al col·legi CP Blasco Ibáñez (avinguda de l’Estació).
12.30 h Inauguració del mural commemoratiu de la Trobada de Museros, al bulevard de les Palmeres.
13.30 h Dansada davant la Casa de Cultura.
14.30 h Dinar
15.30 h Actuació del grup Trobada.
16.30 h Actuació del grup Rascanya, i cloenda de la festa.

Plànol de situació de la programació trobada-museros.jpg

Pertany a Llengua, Massalfassar | Sense comentaris »

Marrà, esmarrà, cercolar, carapatella, encourar, rabuda

Enviat el dimarts 12 de febrer de 2008 per Pac

Hui el tren ha estat condidor. Emilio està animat amb el meu interés per paraules de poc ús i sol tindre’n prepara alguna a peu d’andana, i després xarrant xarrant encara n’ixen més.

Parlant d’escamutxó, m’ha parlat de marrà o esmarrà, que és el racó de terme que no quadreja, o que acaba en punta. Diu que a Massamagrell hi havia un carrer que feia marrà, i que tal nom li posaren. Al cap d’un temps les puritanes del poble, fent menció a l’altre significat de marrà: qui fa favors sexuals, van fer campanya fins aconseguir canviar-li el nom.

M’ha parlat de cercolar, que vindria a ser deformar aplicat a animals. Conta que quan una gallina estava lloca i covant els ous, si venia una tronada i els ous ja estaven avançats i el pollet format, era comú que algun dels pollets nasquera cercolat.

Carapatella és la pudenta. Mai no l’havia sentit abans. Emilio diu que “el món de la modernor” ha fet oblidar la paraula de tota la vida.

Encourar és fer-se malbé l’arròs, o el fem (si s’escalfa)

Parlant amb el meu amic Llóran preguntant-li detalls d’alguna paraula, em proposa la paraula rabuda que sembla ser un localisme per descriure la collita.

En definitiva, una bona colla de paraules noves, que a més no estan reflexades als diccionaris que he consultat. Ho faré saber als més de 350 membres de la llista Migjorn (per a valents!) que saben molt i que segur troben alguna paraula similar i ens posen un poc de llum

Pertany a General, Llengua, Massalfassar | Sense comentaris »

Antara i capçar

Enviat el dissabte 9 de febrer de 2008 per Pac

Malgrat que últimament el recull de paraules de poc ús s’havia centrat en el Racó de Cristòfor, amb els sogres i cunyats sovintegen paraules que em fan agafar el bolígraf sense haver acabat de dinar (per no oblidar-les).

Hui, parlant del camp, i de si coneixien la paraula camutxoc (acabar en punta) que Cristòfor havia usat en un text, m’han sorprés en que sí que la coneixen i l’usen. Xarrant, xarrant, ha eixit la paraula Antara, que és l’extrem del camp on no s’acaben els marxes amb la mula mecànica o tractor i s’han de capçar a mà amb la lligona. Preguntant per capçar, m’expliquen que és rematar el marge a mà; encara que a Alaquàs diuen cavalló al que ací diuen marge.

He de reconèixer la meu ignorància sobre el lèxic del camp… hi hauré d’anar més.

Pertany a Llengua, Massalfassar | 2 comentaris »

Any bixest, les faves al revés

Enviat el dilluns 28 de gener de 2008 per Pac

Emilio, veí e Masalfassar i company de tren mentre dura la campanya d’esporgar a alguns pobles de l’Horta sud, comparteix seient al tren els dies freds de l’hivern, ja que el dia és curt i s’han d’aprofitar les poques hores de llum que hi han.

Parlem de moltes coses, i el camp n’és una d’elles. Hui faves han tocat:

Any bixest
les faves al revés

Aquesta dita ve a explicar que el peduncle o prominència que tenen les faves a la part de dalt s’orienta normalment cap a la mata, però resulta que cada 4 anys, en els anys de traspàs o bixests, l’orientació de les faves és just la contrària.

Jo no se si açò serà cert, però hui en consultar-ho amb una dona major que treballa a la cuina d’on esmorzem, m’ho ha confirmat, afirmant i tot que ella no sabia a que es devia eixe canvi.

Emilio, suposant la meua incredulitat m’ha portat una fava i m’ha mostrat con estan orientats els grans.

Unes fotos per que queden de prova aquest any de 366 dies, i esperaré a les faves del 2009 que ja no serà de traspàs i noves fotos faré.

Fava d'any de traspàs Fava oberta d'any de traspàs

Pertany a General, Llengua, Massalfassar | Sense comentaris »

El Racó de Cristòfor es fa gran

Enviat el dilluns 28 de gener de 2008 per Pac

L’activitat creativa i d’investigació del meu amic Cristòfor de Picassent ha fet que desistisca de publicar-li les seues creacions al meu bloc.

I li he creat un bloc per a ell sol, on poder organitzar a poc a poc tot el que m’envia, que no és poc 😉

Doncs si voleu saber més coses de l’horta, de l’albufera i de les seues gents, dites, costums i parlars, feu-li una visita a

El Racó de Cristòfor

Salut i llengua!

Pertany a El racó de Cristòfor, General, Llengua, Personal | Sense comentaris »

Textos de Cristòfor sobre l’Albufera i un tornallom

Enviat el dimecres 9 de gener de 2008 per Pac

Les dues històries que a continuació vaig a contar, al mig amic, mal comptat, ben trobat Enric, gent que no es de got i ganivet, ben parit i ben criat i que viu a Paiporta i porta el pa, li les hauré de dedicar gràcies a l’atenció que ell m’està prestant.

21-11-07
Avui ha telefonat un mig amic mal comptat, ben trobat i la meua ajuda m’ha demanat perquè un tornallom m’ha propossat. “De dilluns a diumenge ja t’ho esmente i acte seguit jo li conteste: al dilluns tothom li fuig, el dimarts fesols amb naps, el dimecres menge nespres, el dijous dia de xurra, el divendres figues tendres, dissabte em faig l’aixovar i me’n vaig al ball i el diumenge me’n vaig a jaure que ve plovent. “Molt bé” m’ha dit, “si el ponent no la mou i el llevant no la plou i si no sents dir l’arc de Sant Martí de matí l’aigua ja està ací, l’arc de Sant Martí de vesprada l’aigua ja se’n va, al meu camp del pla haurem d’anar a birbar (llevar les males herbes), que quatre brosses hem de llevar: serrets, xufera, gram i boba.

A l’endemà un altre camp que fa camutxoc (acabar en punta) i que a la Soroixa tinc jo a xarugar (voltejar la terra a un costat per airejar-la fent servir el cavall i la xeruga -punxo en forma de pala de gaidó) hem d’anar. I també l’haurem de mantornar (xarugar al través) i al cavall la canya li hem de plantar perquè animal vell a darrer amo enganya.
A dos dies passats en un hort entrarem a genollons a collir codonys, codonys collits, en la punta dels dits.
A quart dia hem arribat, a regar frau part d’altre hem d’anar (un frau si, altre no), i com a este pas no cal vara i les puces no ens piquen les cames “si vols vore un carro anant parat a cagar”.
El divendres per acabar, com que tant ens ha lluit el treball anirem a entaular (aplanar la terra desfent els terrossos o terrons de terra amb una mena de post de fusta per poder així facilitar, per exemple, el collir les olives i de pas esclafar les brosses roïnes com una mena de birbatge.
I ja per acabar de moliner canviaràs però de lladre no t’escaparàs. I com diuen a Beniparrell “cadascú va per a d’ell”. I ja que m’has fet el tornallom, amague el llom. I com diuen a Picassent, “quedar mal o quedar bé, tot és quedar”. I ara tu sol t’has d’apanyar, doncs ara sí que me l’has clavat.

22-11-07
Avui de matí la família amb bicicleta volíem anar i el camí cap a l’Albufera hem agafat a veure si algun pardal vèiem volar i de pas per unes hores poder xalar – passar-ho be a Castelló, a Picassent xalar era anar a un bar que es deia el Xala 😉 – , doncs anam, anem, anemon, amone, nem-hi, som-hi, au he dit i al cap d’una estona érem allí.
Furonejant per aquells camins un carro hem vist i a les xiquetes he dit, peladilles si voleu veure un carro anant pareu-vos a cagar, a continuació ànecs molt variats hem començat a trobar, hem vist el més típic que és el collverd, després el boix, l’escabuçonet, el bragat, el siverd, el piulo, el coa hem vist amagar, amb l’excursió continuant hem vist passar a tots els ocells que ara vaig a esmentar: fotges de bec roig i bec blanc, polles d’aigua, vequerudes, coetes i garces reials, al cap i a la fi molts pardals hem pogut observar, hem xalat molt, i molt contens hem tornat

P.D. Espere Enric que t’haja agradat el que t’he dedicat. Amb molt de carinyo des de Picassent i dolces, els collons m’espolses.

Pertany a El racó de Cristòfor, General, Llengua | Sense comentaris »

Text de Cristòfor amb dites sobre l’oratge

Enviat el diumenge 2 de desembre de 2007 per Pac

19-11-07
Aquest matí en alçar-me, aviat m’he adonat que el temps s’havia girat. En despertar-se les perles fines, uns entrepans els he preparat per omplir “l’andorga” (panxa a Villar del Humo). Acte seguit ens hem pentinat i les pellises hem agafat. En deixar-les a l’escola, al forn he fet cap i menjant carinyets i rossegons he acabat. Per cert, aquest forn té alcavó (Cambreta que hi ha immediatament damunt l’olla o cavitat del forn de coure pa, i serveix per torrar-hi ametles, cacau, pasta, etc., i per posar-hi llenya a eixugar).
Camejant ràpid he anat abans que a la darrera taula l’aigua arribés, i guaita per on al girar un cantó, amb un conegut de Silla m’he trobat. “Home, sillero, que fas per ací que tens la cara més dura que un caldero?”. “Home, ja ho diuen al meu poble, que de Silla a Picassent se’n va la mala gent”. “Vinc a parar la mà i arreplegar uns dinerets que a mi i a uns amiguets la rifa ens ha sorprés. I com solen dir a Reial de Montroi a gallina per barba, caiga qui caiga. I així podrem deliberar (pagar despeses d’alguna cosa entre vàries persones) un viatge que hem preparat”.
“Has vist quin oratge s’ha girat? Ja ho diuen a Silla que quan Cullera fa capell i Corbera li contesta, pica espart i fes cordell. O com bé i paregut diuen a Reial de Montroi, quan matamón s’emborrasca i la murta fa capell llaurador ves-te’n a casa pica espart i fes cordell.”
“Saps que et dic, que com a Dos Aigües també diuen cuando la sierra del Ave se pone la montera, llueve aunque Dios no quiera.”
“Molt, bé, doncs com diuen a Montcada, me’n vaig a xaure (dormir).

Pertany a El racó de Cristòfor, General, Llengua | Sense comentaris »

Text de Cristòfor després de la passejada en bici per Picassent

Enviat el diumenge 2 de desembre de 2007 per Pac

18-11-07
Avui com deia un company muntanyenc hem procurat per omplir els ànims de vida abans que la vida d’ànims que no tinguem, ha estat bonic, hem passat per la vida sense massa soroll, com es regracia la tranquil·litat de portar a terme una activitat amb caliu reivindicatiu amb els teus. Alguns xiquets han armat un poc d’escama al pujar per damunt de les voreres, és l’edat, què hem de fer, el més important de tot és, que els que venen al darrere nostre, avui una vegada més han mamat uns valors de tolerància, ordre, comunitat, país, equilibri, poesia, etc., i encara que ara no en són conscients per que tenen molta juguesca a sobre, el dia de demà encara que siga a mena de record o vivència aquets valors viscuts marcaran en gran part la seua manera de viure i la seua manera d’encarar la vida, però d’això se n’adonaran d’ací uns anys, que bonic el ser jove, penses que tot perdura, quina il·lusió, però després te n’adones que res no torna a ser igual, que les coses no esdevenen d’igual manera ni amb la mateixa intensitat. Avui també he retrobat un amic que a hores d’ara ho és mig, la vida és així, algunes persones som així, perdem amics i en fem de nous pensant en trobar el millor amic i després ens donem compte quan parlem amb el nostre estómac (ésser) del que costa tindre amics de la mena que siguen, mitjos o sencers i el poc que costa perdre’ls.

Pertany a El racó de Cristòfor, Llengua | Sense comentaris »

El racó de Cristòfor

Enviat el diumenge 25 de novembre de 2007 per Pac

A rel de dedicar-li un article als coneixements lingüístics de Cristòfor, el meu amic de Picassent s’ha animat, i ara porta una llibreteta per escriure allò que li ve al cap, i a poc a poc cara el teclat, com a bon escriba modern, va enviant-me les seues creacions.

He decidit dedicar-li una categoria pròpia per anar publicant allà, amb el seu permís, les cartes que m’envia, i que fins ara les afegia com a comentari al que jo feia. Espere que aprenguem bona cosa i que les paraules amb les que ell ens il·lustra, les fem pròpies i les usem.

Que en fruïu!

Mig amic, mal comptat, ben trobat, ahir després d’aguaitar a les coses de Pac em va vindre una miqueta, miquiua, miconiua, mica, micoteta, miquiniua d´inspiració i vaig cavil·lar que per poder deixar anar la imaginació i poder escriure cap cosa amb un poquet de trellat, el millor era omplir el budell, i per que no m’aixampés el bou i em quedés baix taula ja que enjorn he d’alçar-me per guanyar-me la pataqueta o el pa de llongo, vaig decidir agafar el montant i moure al camp a preparar-me un bon postre, i com que el que hi ha al camp és de tots així ho vaig fer. Agafí el cabàs de set quartons que feia servir per collir i les alicates per no fer malbé les taronges al collir-les a manroc i el vaig omplir amb colmo, tot seguit vaig agafar una taronja de terra i vaig estacar les alicates de collir fins el fetge, després les vaig escatar amb un paper d’alumini que em trobí a terra de l´entrepà d’algun collidor, i com que elles ja eren prou lluentes i ja començava a fer remor i fred em vaig posar un corfoll que portava i vaig anar fent marxa cap al cau. Quan tornava i per estar més a raser vaig agafar un altre camí, i em vaig dir, no canvies les sendes velles per les no velles, per sort trobí uns llauradors arreplegant els encisams que acabaven de collir, en tenien diversos feixos carregats al remolc dels quals agafí un manoll i vaig fer cap a casa. En arribar vaig amanir una bona amanida, enciamada, encisamada o ensalada com millor et faça el pes, després vaig fregir un grapat de creïlles, patates o tromfes que tenia a casa, un poc de carn matada que no morta, perquè com bé diuen les males llengües, pobre animalet que entra per la boca d’un altre, i un ou de dos rovells ben deixat caure, i per rematar-ho 10 gallons de taronja o dos mitges parts d’una, i com que em vaig ativacar tant, m’entrà ois, per que com tu saps no cal que m’empapussen a mi, i ja fartet, i per si de cas perbocava m’en vaig anar al tombo o xafar l’orella. Espere que açò que t’he escrit t’haja agradat, fes dels meus defectes els teus afectes pel que fa a les errades d’escriptura, si em faig l’ànim un altre dia ben llustrós que m’he quedat i molt bé que m’ha provat aquet apet faré un altra vegada el bayarri que solen dir per aquestes rotglades, i com ma mare sol dir, judies a l’horta fes foc i tanca la porta, o com solen dir els castellans, cuando el grajo vuela bajo hace un frío del carajo, bona nit mig amic.

Pertany a El racó de Cristòfor, Llengua | Sense comentaris »

« Entrades anteriors

copyright © 2oo6 Coses de pac | Gràcies al Wordpress