Benvinguts a

Coses de pac

Per compartir algunes idees, vivències i xorrades que em passen pel cap o pel carrer o al tren. Blog gestionat amb el WordPress.

www.flickr.com
Este és un mòdul Flickr que mostra fotos públiques de coses de pac. Crea el teu propi mòdul, si vols aquí.

Pàgines

Núvol d'etiquetes



linux user #441306

Articles recents

Arxius

Comentaris recents

Bicicleta

Blogroll

Fotos

Massalfassar

Personal

Ubuntu

Meta

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Prova

Dimitesc de la Junta de l’AMPA…

Enviat el dijous 1 d'octubre de 2009 per Pac

Hui és un dia trist. He plegat de la Junta Directiva de l’AMPA. I hi estava molt a gust. Fèiem un bon equip i es notava.

He deixat en l’estacada a les companyes de la Junta de l’Associació de Pares i Mares de l’escola de Massalfassar. No sé si m’ho perdonaran mai.

És una putada el que els he fet, ja ho se, però la meua salut és el primer i necessite no estar patint cada instant, sense veure cap eixida que em plaga a la situació creada a l’assemblea de pares i mares del passat dijous 24 de setembre.

Una assemblea que per cert recordarem els presents, sobretot els que van fer allà una passa important per suïcidar-se políticament.

I és que la llengua va servir de nou com a element de discòrdia intencionada. Vam haver de rebre insults i comentaris fora de lloc, als que desgraciadament estem massa acostumats. Però el pitjor de tot, no van ser ni les formes ni el contingut de l’agressió,   si no el portaveu. La persona que va agafar el relleu de la dialèctica enverinada va fer més mal del que es pensa, per seguir el joc en una partida amb un rerefons d’odi cap a la llengua, que s’ensuma de ben lluny.

Va prendre una actitud decidida, amb convenciment, de militància cega, amb el que deia amb referències legals quan calgueren, però va perdre de vista el fòrum i l’espai en el que es trobava. Estava davant d’una associació que no arriba a la cinquantena de socis, potser 60, que fa tot el que fa arrapant hores a la família i al temps lliure, i la demanda única: que es feren les notificacions en valencià i en castellà.

I  quan l’objectiu que pretenen aconseguir dins de l’AMPA és clarament incomplit en el seu espai de participació política: l’Ajuntament de Massalfassar (per incompetència en la gestió i segurament també per falta de recursos) hom es pregunta si la vehemència amb la que se li demana a l’AMPA que faça la feina dues vegades,  s’aplica també a l’Ajuntament, on bàsicament tot és en castellà (les actes plenàries, les notificacions, les ordenances, etc.).

I com estes coses s’han de saber, si creus que el principal partit de l’oposició a Massalfassar ha perdut el nord en este afer, tal vegada vols fer-ho saber-ho els seus caps.

Pertany a Denúncia, Llengua, Massalfassar | 1 comentari »

Setmana de la pantomima sostenible

Enviat el dimarts 15 de setembre de 2009 per Pac


Esta setmana comença la Setmana Europea de la Mobilitat i de nou veurem com les administracions fan una volteta en bici, en diumenge clar per no destorbar al rei de l’asfalt, i alguna altra activitat més que els permeta omplir un fullet, en el fons buit de contingut i sense més interés que cobrir l’expedient. Açò passa per que la gran majoria d’ells no tenen per costum usar altre vehicle que el seu cotxe o el cotxe oficial (mai he vist un polític valencià al transport públic de rodalies, llevat d’inauguracions).

Com que a banda del cotxe també use la bicicleta, conec de primera mà com de malament estan els equipaments per a moure’s amb dues rodes per l’àrea metropolitana de València, i en concret en l’accés a València des de Xirivella, clau per a una veritable mobilitat sostenible cap a la ciutat.

L’accés a València per l’autovia A-3 és infernal. De tres carrils que té en el seu últim tram, s’afegeix un quart dels que s’incorporen des de Xirivella i des de la via de servei, i amb 4 carrils entrem a la capital del Túria per l’avinguda del Cid, que en ser zona urbana està limitada la velocitat a 50 km/h a més d’estar regulada per semàfors (el valent que vaja a 50 té assegurada una xiulada monumental o que l’envestisquen per darrere).
L’eixida de la ciutat no és millor, i també n’hi han 3 carrils per fugir.

Doncs en tan idíl·lic entorn em trobe cada dia per anar a treballar o per a tornar cap a casa, amb la peculiaritat de que ho faig en bicicleta sovint.

Al matí deixe València a la meua esquena, apurant al màxim el terme de Mislata, més tranquil, que cau pel penya-segat que suposa el tall del nou riu, per anar cap a ponent per l’A-3 durant el que dura el pont damunt del nou llit del riu Túria. Ací el trànsit sol ser intens malgrat que el mòbil marca les 7:30h, i buscar la dreta de la calçada, quan per la dreta s’incorporen els vehicles que venen de la V-30, de vegades no és fàcil. Acabat el pont agafe la primera eixida de l’A-3 per incorporar-me a la V-30, durant escassos 200 metres, però que t’injecten una dosi d’adrenalina per sobreviure fins que les portes de l’antiga Feycu a Xirivella em donen la benvinguda a una de les poques ciutats 30 que conec.
És el meu pecat de cada dia. Però si vull anar en bici no tinc més opció.

Com que l’anada la faig contra el rellotge per que em done temps a una breu dutxa, un canvi de roba i anar corrent a la feina, la tornada me la prenc amb més calma fugint de l’avern i sense tocar cap autovia. Però la veritat és que el camí de tornada no és ni millor, ni més segur. Una vegada deixada enrera Xirivella, entre l’eixida dels cotxes i l’antiga fàbrica de Feycu ha quedat una mena de senda, amb un encimentat lamentable, amb arbres que la invadeixen, vidres d’antics accidents,… i que és l’única opció per eixir sense anar entre els cotxes.
I si esta és l’única eixida no motoritzada de Xirivella, també ho és d’Alaquàs i Aldaia que han de morir ací per comunicar-se amb la gran ciutat, com és el meu cas.
Esta senda pavimentada en part, l’usen a diari gran quantitat de vianants i ciclistes urbans; plena de clots, fosca de nit, i que de nou, per endinsar-se a la ciutat de València obliga a travessar enmig d’un revolt, la connexió de l’A-3 i la V-30 primer, amb poca visibilitat i amb la passera de vehicles que van a grans velocitats. Salvat el primer perill, encara s’ha de ser valent, ara per travessar l’eixida de la V-30 cap a l’avinguda del Cid, en un tram on les velocitats són també altes i l’accessibilitat quasi nul·la per agafar la via de servei.
Cap senyal, cap indicació, cap pas de vianants, cap element físic que obligue a reduir la velocitat dels vehicles, ni res de res emparen als valents ciutadans que cada dia col·laboren a descongestionar l’accés a la ciutat de València evitant d’agafar el cotxe.
Ells sí que fan, cada dia que hi passen, el dia de la mobilitat sostenible. La resta, pantomima barata.

Pertany a Bicicleta, Denúncia, Sostenible | 6 comentaris »

Renfe fa el ridícul (de nou)

Enviat el dimarts 8 d'abril de 2008 per Pac

Estos dies la premsa es fa ressò de com van els primers dies del tall ferroviari del trajecte entre Vara de Quart (ara València Sant Isidre) i el centre de la ciutat de València.

La veritat és que Renfe està tenint aspectes molt lamentables sobretot en la seua tasca informadora, ja ho avançava fa uns dies en una altra entrada, com a imatge que resumeix com va la cosa, una foto del panell informatiu de hui dimarts a les 15h. a l’andana principal de l’estació d’Aldaia

I en companyia d’este cartell que no sap què informar un resum del que hem passat els usuaris: Llig la resta de l’apunt »

Pertany a Activisme, Denúncia, General, Renfe, Transport públic | 1 comentari »

Multa ciutadana

Enviat el dilluns 10 de març de 2008 per Pac

Trobe a esta web un altra manera d’encarar els aparcadors incívics: la multa ciutadana, versió espanyola de http://www.youparklikeanasshole.com/

Haurem fer alguna cosa similar.

multa-ciudadana_ii.JPG

Pertany a Activisme, Denúncia, General | Sense comentaris »

Obres invadint l’espai dels vianants

Enviat el dilluns 3 de març de 2008 per Pac

De nou topete amb els de Lubasa ocupant el meu espai, l’espai dels vianants. En este cas és el pas de vianants just enfront de la feina. Resulta que estaven d’obres (menors) allà, i el muntó de terra que han fet està ubicat just damunt del pas per a vianants, al costat està el compressor que també dificulta el pas i per rematar-ho la furgoneta ocupa part del pas i part d’un aparcament.

lubasa-i-vianants.jpg

Als companys amb els que anava quan feia ala foto els pareixia excessiva la meua actitud i les meues demandes en el sentit que no era el lloc de deixar el vehicle, em reclamaven una actitud més tolerant davant la situació.

Me’n vaig anar una mica malament, per si me n’empassava en el meu rigor, però repensant-ho un poc només he pogut que refermar-me.

Òbviament, si algú ha de fer obres sobre un pas de vianants l’haurà d’ocupar, res a objectar. Però la meua demanada és que si eixa intervenció s’ha de fer i va a ocupar-se un pas de persones, s’hauran d’habilitar passos alternatius, per que si enlloc de voler passar una persona jove i àgil, ho vol fer una persona major, una persona amb gaiato o closes, un discapacitat en cadira de rodes, una persona amb un carret per portar un nadó…, el metre escàs que de pas han deixat és insuficient i perillós per poder passar.

Crec que haver reservat un lloc per a deixar la furgoneta (ocupant un dels llocs d’aparcament p.e.) no hagués costat tant d’esforç (i segurament serà el que estableixen les ordenances), i no haguérem perjudicat els més dèbils, els vianants.

Pertany a Activisme, Denúncia, General, Reclamacions i queixes | Sense comentaris »

Bicifestació diumenge 24 de febrer. No a la Via Parc Nord!

Enviat el dimarts 19 de febrer de 2008 per Pac

Si podem hi anirem.

Tal i com segurament ja sabeu, la Conselleria de Territori està elaborant un projecte, anomenat Vial Parque Norte, que en realitat és una nova autovia de circumval·lació i travessament de l’Horta Nord, una nova macroinfraestructura innecessària que ocuparia grans extensions d’un dels millors espais de l’Horta de València.
La Coordinadora Interpobles L’Horta Viva Sense Autovia s’ha constituit per tal d’oposar-se a aquest projecte, i donar alternatives viables i possibles al transport en l’Horta, així com exigir garanties per a potenciar i dignificar l’economia agrària d’aquesta.
Entre les accions previstes, vos convidem a la BICIFESTACIÓ que començarà el proper DIUMENGE 24 DE FEBRER, A LES 11 HORES, DES DE L’ESTACIÓ DEL METRO DE GODELLA, i recorrerà part del traçat previst de l’autovia.
VOS ESPEREM!
Difongueu, reenvieu!

cartell-24-f.jpg

NO A LA VIA PARC NORD!
NOSALTRES, CIUTADANS I CIUTADANES, que volem la conservació, protecció i explotació racional dels espais
agrícoles valencians, i, en concret, de l’Horta de València,
MANIFESTEM:
1. És necessari mantenir l’Horta de València com a realitat econòmica, cultural i paisatgística de primer ordre:
L’Horta de València constitueix una excel•lent mostra de la cultura agrària de les societats mediterrànies al llarg dels segles, i un patrimoni que ha de ser protegit amb la màxima urgència. En ella, la integració entre el ser humà i el medi natural ha determinat un paisatge i una cultura singulars. Un territori que, a més de constituir el suport físic de les activitats agràries i d’interrelació entre habitants i municipis en ell integrats, acompleix una funció ambiental de contenció i d’amortiment de les tensions metropolitanes. Històricament, l’Horta de València ha constituït la font imprescindible d’aliments dels seus habitants, i a hores d’ara té i pot tenir una importància decisiva per a la seua salut i la seua economia.
2. En conseqüència, ens oposem a l’actual ocupació del territori de l’Horta de València, que implica tota una sèrie de projectes urbanístics i d’infrastructures.
Es tracta d’un procés d’ocupació desmesurat, irracional, agressiu contra la salut, el medi ambient i l’economia que, com a la resta del territori valencià, es fa sense comptar amb l’opinió de la ciutadania.
Més concretament, ens manifestem contraris al projecte anomenat VIAL PARC NORD que, a diferència del que es diu oficialment, aïllaria els pobles de la nostra comarca amb una barrera de vies ràpides que portarien més trànsit a les poblacions i arrasarien grans extensions de terrenys productius.
També ens mostrem contraris a que el soterrament de la línia 1 del metro es faça a canvi de la requalificació de terrenys d’horta per a generar plusvàlues urbanístiques que només beneficiarien uns pocs.
3. Farts de promeses incomplides de protecció de l’horta contra eixe desenvolupament insostenible, recuperem
la iniciativa ciutadana per tal de revertir aquesta tendència destructiva.
-No al Vial Parc Nord.
-No al finançament del soterrament de la línia 1 del metro a canvi de requalificar terrenys d’horta.
-Per un pla de mobilitat comarcal a partir de les vies de comunicació actualment existents, que respecte els espais cultivats, evite l’augment del trànsit urbà, potencie el transport públic, i facilite i protegesca els desplaçaments a peu i en bicicleta.
-Per un pla d’ordenació del territori de l’Horta elaborat amb la participació ciutadana.
-Per la protecció efectiva de l’Horta com a espai cultivat, paisatge i bé cultural.
-Per la dignificació i la promoció de l’economia agrària de l’Horta amb mesures efectives de modernització compatibles amb el medi ambient, polítiques de preus justos, i promoció del consum local.
COORDINADORA INTERPOBLES ‘HORTA VIVA SENSE AUTOVIA’

Pertany a Denúncia, General, Sostenible | Sense comentaris »

Anarquia al carril bici de la ciutat de València

Enviat el divendres 15 de febrer de 2008 per Pac

Estos dies he circulat pel carril bici de València, no solc fer-ho ja que si el carrer ho permet preferesc la calçada, però l’experiència sempre t’enriquix.

En general està construït sobre la vorera deixant un espai de vegades ridícul per a circular les bicicletes. En altres punts l’han traçat per la calçada i té un circular prou agradable, ja que la barrera amb els altres vehicles és important .

Però a l’altura del carrer Músic Ayllón els de l’empresa Lubasa estaven fent obres a la vorera just al costat del carril bici, i quin és el lloc que han trobat per aparcar: al mig del carril bici, i no un sinó dos vehicles interrompent el trànsit que no contamina, havent lloc per aparcar correctament a prop.

img00015.jpg

img00014.jpg

A l’altura del Mercat d’Abastos, en la cruïlla del carrer Pintor Navarro Llorens i el carrer del Bon Ordre el carril bici es bifurca, i el ramal cap al Bon Ordre queda tallat de sobte a l’alçada del carrer Doctor Sanchis Civera sense un gir que incorpore les bicicletes al trànsit rodat si no davant els cotxes aparcats

img00010.jpg

Després als polítics se’ls ompli la boca de promoció de la bicicleta i compromís envers els medi ambient etc.

Pertany a Bicicleta, Denúncia, General | Sense comentaris »

Renfe ens enganya amb el reciclatge

Enviat el dimarts 12 de febrer de 2008 per Pac

Recentment l’Estació del Nord de Renfe ha renovat la part superior de les papereres que hi ha per tot el recinte.Les noves disposen d’icones més clares que identifiquen els diversos fems que admet i en quina ubicació els hem de llançar, tot un exemple.

Es tracta d’unes papereres estupendes amb tres boques diferenciades amb bosses de colors diferents per recollir el paper (blava), el fem orgànic (verda) i la resta (negra).

img00003.jpg

Des del primer dia, ja fa anys, vaig pensar de com avançats estàvem ja que és difícil trobar papereres on pugues fer ja la tria del fem a llocs de pública concurrència.

Farà cosa d’un mes vam agafar un tren ben tard, potser el de les 22:30h, i clar a eixes hores els passatgers eren ben escassos, vam haver d’esperar-nos a un banc fins que isquera el nostre tren, i vam tindre l’oportunitat de veure com es feia la neteja del recinte i el buidat de les papereres.

I sorpresa, i vergonya aliena, la meua en veure que les bosses es buidaven col·locant el seu contingut tot mesclat en una gran bossa i deixant les tres bosses de colorins preparades per a seguir enganyant el personal.

Pot ser la cosa ha canviat del Nadal cap a ací, però si fora que no (com imagine), haguera estat millor enlloc de renovar les papereres, unificar la paperera en una sola boca i deixar-se d’imatge de sostenibilitat quan és ben falsa.

Qui fa el vídeo per al youtube?

Presentaré un escrit, serà un mail millor, a Renfe i ja us conte.

Pertany a Denúncia, General, Renfe, Sostenible | Sense comentaris »

Pares i mares

Enviat el dissabte 2 de febrer de 2008 per Pac

Vaig trobar este vídeo, que malgrat que ja té algun temps és molt vigent ja que cada dia apareixen notícies sobre maltractaments i assassinats de dones a mans de els seues parelles.

És fort, al temps que clar i amb un enfocament diferent, de nou a pensar.

Pertany a Denúncia, General | Sense comentaris »

Totalitarisme familiar

Enviat el divendres 11 de gener de 2008 per Pac

El meu amic Ximo Cádiz publicà al periòdic Levante d’esta setmana unes interessants reflexions sobre les famílies que reproduesc ací.

Totalitarisme familiar
Fa 2.500 anys, en l´antiga Grècia, el pensador presocràtic Anaxágores va plantejar que el Sol era una massa de ferro candent i la Lluna una roca que reflectia la llum del Sol. Els sacerdots d’Atenes el van acusar d’impietat i el van condemnar amb uns dels pitjors càstigs possibles, l’exili. La llibertat de pensament i de comportaments no ha estat mai una virtut de la religió. Des d’aleshores als nostres dies les religions de distintes civilitzacions i èpoques han mantingut una vessant excloent comú i persecutòria (en la immensa majoria dels casos) que en aquests dies la jerarquia catòlica espanyola representa de manera fefaent i entusiasta.
S’han reunit milers de persones a Madrid el dia 30 de desembre per a «defensar a la família», però el que realment ha hagut és una concentració per reclamar un model únic de família que invalida i denigra qualsevol concepte de convivència familiar que no siga el que propugna El Vaticà: la família heterosexual i amb fills. Quan els líders religiosos demanen als governants i als poders polítics (a Espanya, a Itàlia o als Estats Units o en altres països amb altres confessions) que les lleis civils siguen respectuoses amb la seua proposta de família el que realment demanen és que només és vàlid un model, el seu, i que la resta d’estructures familiars no poden ser objecte de cap mena de reconeixement legal o social. Però en aquest cas els discursos de García- Gasco, de Cañizares o Rouco (amb la complicitat del Partit Popular) anaven més enllà. Ara resulta que no fer el que ells propugnen és un atac a la Declaració dels Drets Humans, a la Constitució i dissol la democràcia. Com en l’època de la Inquisició catòlica, com en els països on la sharía es la llei de l’Estat, els bisbes i cardenals espanyols tenen la veritat absoluta i indiscutible. Això és molt greu. Això és el pas previ del pensament totalitari.
Les polítiques del Govern socialista adreçades a les famílies no han restringit en cap cas la dignitat, els drets, les ajudes o el reconeixement de cap família siguen tradicionals, monoparentals, reconstituïdes, homoparentals… ans al contrari, amb les reformes legals i mesures de suport s´ha reforçat a la família, les famílies en plural, ara hi ha més ajudes que mai per a les famílies (des de les ajudes per naixements o la Llei de Dependència) i s’ha ampliat el concepte de família integrant realitats que existien des de fa temps i que tenen la mateixa dignitat i legitimitat que la resta, sempre des del respecte absolut a les llibertats individuals.
Crec que la situació actual no és sostenible. Cal que afloren les discrepàncies internes del catolicisme, cal que s’escolten més les crítiques de nombrosos col·lectius cristians que tenen una idea realment respectuosa amb la diversitat social sense renunciar a defensar els dogmes de la seua fe. Una societat democràtica ha de reconèixer la pluralitat i acceptar que hi ha persones creients (de diferents cultes) i altres que no ho són, però, al mateix temps ha de vetlar per a garantir que ningú impose el seu paradigma. Tothom té dret a fer proselitisme però ningú té dret a imposar i excloure. I d’altra banda, cal una revisió de les relaciones entre l’Estat i les religions, començant per la majoritària i acabant en les emergents o minoritàries. Totes mereixen el mateix respecte i un tracte proporcionat al que representen. Des d’aquestes premisses els acords entre El Vaticà i l’Estat espanyol no es poden mantindre. No es pot burlar l’aconfessionalitat que estableix l’article 16 de la Constitució de 1978 i el concordat amb El Vaticà és un privilegi insostenible en la societat espanyola del segle XXI.
El govern de Rodríguez Zapatero i la majoria progressista del parlament espanyol s’han atrevit a actuar i legislar des de la raó, des de la llibertat. Els bisbes i cardenals espanyols, com van fer amb Anaxágores els sacerdots d’Atenes, els han condemnat i amenacen amb la fí del món, però, afortunadament, han passat molts segles i ara i ací no valen les inquisicions ni els totalitarismes. Davant els seus excessos hem de mostrar fermesa democràtica i fer-ho amb més llibertat, més raó, més respecte; precisament els valors que ells neguen.
*Responsable del grup de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals del PSPV-PSOE.

Pertany a Denúncia, General | Sense comentaris »

« Entrades anteriors

copyright © 2oo6 Coses de pac | Gràcies al Wordpress