Benvinguts a

Coses de pac

Per compartir algunes idees, vivències i xorrades que em passen pel cap o pel carrer o al tren. Blog gestionat amb el WordPress.

www.flickr.com
Este és un mòdul Flickr que mostra fotos públiques de coses de pac. Crea el teu propi mòdul, si vols aquí.

Pàgines

Núvol d'etiquetes



linux user #441306

Articles recents

Arxius

Comentaris recents

Bicicleta

Blogroll

Fotos

Massalfassar

Personal

Ubuntu

Meta

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Prova

Recuperació d’un ullal a la marjal d’Almenara

Enviat el dilluns 24 de març de 2008 per Pac

Acció ecologista Agró ens va convocar a la Marjal d’Almenara per commemorar el Dia Mundial de les Zones Humides. Sense fer massa publicitat i un poc a corre cuita encara ens vam aplegar més de 15 persones que vam pujar amb les bicicletes a l’estació del tren de Massalfassar destinació Almenara. Allà ens esperava el gros del grup que amb les bicicletes per camins d’horta i a poc a poc ens van portar a l’Ullal dels Estanys on vam poder contemplar un paisatge espectacular, aconseguit gràcies a la pressió del col·lectiu del Camp de Morvedre, i a la cessió i compra de terreny com a fórmula per recuperar espais protegits.

Llig la resta de l’apunt »

Pertany a Activisme, Fotos, General, Medi ambient | Sense comentaris »

I ara un tàndem!

Enviat el dissabte 2 de febrer de 2008 per Pac

Encara no he acabat de restaurar la bicicleta vella que vaig trobar-me, i tinc la porxada convertida en improvisat taller, i va i resulta que Raúl ens ofereix un tàndem en perfecte estat. És de muntanya i vellet però està nou! I clar no podem dir que no. Igual l’ama ho hagués dit, però tenia ganes de tindre’n un i ara que s’ha posat a tir anem a aprofitar (igual al final fem un parell de voltes i el regalem a algú amb la casa més gran), però per ara ja li hem fet a casa un lloquet :S

Unes fotos que reflecteixen la felicitat que ens ha causat el regal.

Núria i Pau s’ho han passat de por, anat de copilots, encara que no han pedalat massa, més bé els venia just subjectar els peus a la barra.

Paco i Núria

CIMG0304

Els tios… doncs a poc a poc.

Silvia i Jaume

Núria i Jaume

I estos dos, també els costava maniobrar amb els 160 kg que pesaria el conjunt

Dos aprenents de tàndem

Ara, amb temps i una canya, li acoblarem el FollowMe, uns reposapeus per als menuts i si trobem, un nou pedalier per a que els menuts puguen pedalar. Al temps.

Pertany a Bicicleta, Fotos, General, Personal | 6 comentaris »

Els reis han vingut, i una bici m’han portat!*

Enviat el divendres 11 de gener de 2008 per Pac

Sí, els pares i les mares hem fet de reis, i algunes coses més sabudes i altres sorpresa, a grans i menuts els han fet un munt de regals. Massa i tot. Malgrat l’avís que el Pare Noel i els Reis Mags feien vaga, o han arribat a un acord d’última hora, o que han decidit fer la feina i deixar la negociació per a dies de menys feina. Perquè l’allau de regals que han rebut els menuts ha segut excessiu, hem de fer alguna cosa que tant de regal no pot ser educatiu ni bo per al seu creixement com a persones tanta abundància.

Bo, el cas és que el dia després de reis, en anar a tirar el fem, vaig trobar el regal que em faltava. No l’havia demanat expressament però sí que n’havia imaginat. I és que allà junt a desenes de caixes de joguets, TV, regals i de nadal, unes dins el contenidor, altres per damunt i per terra, hi havia una bicicleta Orbea. No era una bicicleta qualsevol, era una d’aquelles velles de fa més de 40 o 50 anys (no se com calcular-li l’edat), amb frens de vareta, selló de cuir amb molles, doble corona,… però amb un munt de brutícia, 2 o 3 capes de pintura, rovellada i mancada d’algunes peces.

En veure-la vaig vacil·lar. Jo la volia per a mi, per a restaurar-la i fer-la nova, i al temps patia si algun veí em veia agafant deixalles del contenidor i emportant-me-les a casa (primmirat que és un, que li farem), cada dia que tire el fem es nota que vivim en un món d’opulència i abundància i que es tiren unes coses que encara podrien tindre llarga vida, generant estalvi de diners i d’energia. Tampoc sabia com seria rebuda a casa aquella bicicleta tan vella i bruta.

Finalment, a casa feu cap.

La vaig deixar un dia de repòs, allà recolzada sobre la paret, per veure que passava. No volia fer-li res fins a tindre totes les benediccions de que és podia quedar a casa, com si d’un gos del carrer es tractara.

Una vegada comentat, i vist el meu interés per quedar-me-la i reparar-li el que poguera, sense massa oposició va poder-se quedar a casa. Vaig posar-me de seguida amb el decapant per treure-li les capes de pintura que la cobrien. Tant d’aire em vaig donar que no li vaig fer la foto de més a munt fins que no li havia llevat ja la capa de pintura negra, i blanca i verda, quedant només el blau originari.

Una vegada iniciat en el procés de restauració (mai abans he fet res similar, sí que faig reparacions bàsiques de la bici, però poca cosa), vaig pensar en que igual a alguna casa del poble algú encara tenia una bicicleta vella de la que cercar aquelles peces que em mancaven. Preguntant una mica vaig anar a parlar amb Carmen, la vídua de Juan, que va morir fa 4 anys, i que ha replegat i reparat bicicletes durant molt de temps a Massalfassar. La dona ha anat desfent-se per a la ferralla de les moltes bicicletes que tenia el seu marit i em va mostrar el que li quedava, i allà, al final del corral va aparèixer una bicicleta Super BH, també de fa un grapat d’anys, més rovell no li’n cabia però bastant completa de peces a falta de selló.

 

Doncs, estes dos bicicletes que m’han portat els reis són ara el meu maldecap.

Documentar-me, llevar pintura, escatar, preguntar, netejar, engreixar, buscar peces, assessorar-me, llegir,… ja us vaig contant.

Pertany a Bicicleta, Fotos, Manualitats, Personal, Sostenible | 3 comentaris »

Compostatge

Enviat el diumenge 16 de desembre de 2007 per Pac

A casa tenim un compostador per fer compost, que segons la wikipèdia és el producte de la descomposició de matèria orgànica mitjançant la fermentació aeròbica (definició completa ací).

A banda de definicions més o menys teòriques, el compostador és un senzill contenidor que col·locat a l’exterior sobre la terra, ens serveix per reduir el contingut de la nostra bossa de fem ja que allà hi tirem:

  • corfes de fruites i verdures
  • fruita o verdura que s’ha fet malbé
  • corfes d’ou
  • restes lactis i de formatge
  • paper de cuina usat
  • restes de café
  • pa florit
  • gespa tallada
  • males herbes i fulles caigudes
  • i en general tota la matèria orgànica que no siga restes de carn i peix, ossos, menjars el·laborat, etc.

i quasi sense adonar-nos-en, va minvant el volum i resta a l’espera de més matèria.

La veritat és que aquell contenidor és una meravella, fa olor a terra humida de bosc, no se li ha de fer res especial, remenar-lo de tant en tant, i quan està ple (al cap de mesos) i li fas el buidat te n’adones de la màgia de la natura que ha convertit les nostres deixalles en un compost exel·lent (per als que no teniu la sort de tindre un tros de terra on posar-lo, veieu que també n’hi han de compostadors urbans per tindre’ls a la galeria de casa o similars).

L’altre dia vam buidar la part de baix, la ja compostada, per tercera vegada en 4 anys, i és que s’ho engolix tot, entre els cucs de terra, els llimacs, els porquets de Sant Antoni, algunes aranyetes, dragons i algunes bestioles més; les temperatures altes que assolix (fins 65ºC hem mesurat) i la pressió, etc., tot es descompon i es transforma.

Unes fotos per que us animeu:

El compostador quasi ple després que la tardor haja defoliat els arbres de fulla caduca, les parres i sobretot que feia molt de temps que no li fèiem el buidat

mini-ple.jpg

Un detall del compost que aguaita en llevar-li una tapadora

mini-detall.jpg

Vista, en estrats, on es pot veure la part baixa totalment compostada i els altres nivells en diferents estats de descomposició

mini-general.jpg

Després d’haver llevat uns 40 cm de molla, ja disposem de nou d’espai per seguir abocant el fem orgànic

mini-buit.jpg

Un parell de vídeos que també ho mostren bé:

Pertany a Animals, Fotos, General, Sostenible | 1 comentari »

El món és un “blocador”

Enviat el diumenge 2 de desembre de 2007 per Pac

Buscant al google per trobar la definició de “sanguango” per a un text per al Racó de Cristòfor trobí un article que contenia les paraules “sanguango” i “picassent” i que casualment parlava de Jaume, un company de feina que treballava a Picassent i que per coses de la vida acaba d’anar-se’n a viure a Melbourne, a Austràlia, i que té obert un bloc on conta vida i miracles i el gust de la carn de cangur… com deia a l’enunciat, el món en un mocador.

Li he demanat que si va tenint temps i ara que portem la càmera de fotos arreu, doncs que em retrate com veu ell la bicicleta allà, quines bicicletes veu, com transporten a les criatures, i eixes coses sense importància.

I dit i fet: <<un parell de fotos de mogudes relacionades amb bicis just enfront de Flinders Street Station, el centre neuràlgic de Melbourne. Vàries coses per si t’interesen: és obligatori l’ús del casc per als ciclistes i també els poden fer la prova d’alcoholemia. Ací no van amb tonteries>>

Les primeres fotos d’Austràlia, on és de destacar que els aparcaments són dels bons, alts i amb forma de “U” invertida. Gràcies i n’espere més 😀

bici3.jpg

bici2.jpg

Pertany a Bicicleta, Fotos, General | Sense comentaris »

Fotos de Massalfasar a Flickr: Atila-Horta

Enviat el dilluns 12 de novembre de 2007 per Pac

Casualment vaig trobar l’altre dia un fotògraf de Massalfassar que tenia alguns àlbums a Flickr.

Llàstima que les fotos totes siguen amb copyright i no estiguen llicenciades amb alguna opció Creative Commons que faria que poguérem disfrutar-les millor.

Encara i tot, hi han mot bones fotos, i sense llevar-li mèrit a l’autor, l’entorn de Massalfassar ho permet encara. Espere que la meua descendència puga també fer fotos boniques de l’horta sense haver de pagar l’entrada d’un museu.

Disfruteu-les!

taronges-datila.jpg

Pertany a Fotos, Massalfassar | 2 comentaris »

A la Venta de Contreras

Enviat el dimarts 6 de novembre de 2007 per Pac

Un lloc també interessant per caminar i conèixer són Las Hoces del Cabriel (Les Gorges del Cabriol), aquest paratge Natural té dues administracions diferents, la vessant dreta és Castella – La Manxa i l’esquerra és el País Valencià i el riu cabriol fa de límit natural.

Allà hi ha una antiga Casa de Postes, La Venta de Contreras

fundada-en-1875.jpg

just en creuar la primera presa de l’embassament de Contreras, a l’esquerra, al terme de Minglanilla (Conca), que servia per donar descans i aliment a les cavalleries i diligències que feien el trajecte de la Ciutat de València a Madrid (a vora l’antiga N-III estan també la Venta de l’Home, Ventamina,…) i des de fa uns anys la Venta de Contreras ha estat reconvertida per una oferta diversa de serveis d’allotjament i restauració. Disposa d’alberg, càmping, un bar i un restaurant. L’alberg té els serveis justos per estar-se, una mica espartà si m’apures, però l’atenció de Fidel i Ana, la companyia a cada excursió dels gossos Boira i Catxirulo i sobretot la cuina castellana, romanesa o valenciana d’acurada presència i bon gust, fan que l’estada siga ben agradable i plaentera, a més el preu d’allò més interessant.

Imprescindible la visita al Parc Natural de les Gorges del Cabriol, amb un centre d’interpretació i un itinerari amb senyalització que permet que siga autoguiat i que només accepta 100 visitants al dia i que per garantir-se lloc paga la pena

descansant-al-cami.jpg

reservar abans al Departament d’Agricultura i Medi Ambient de Castella – La Manxa 969178300 o 969178362 per gaudir de les riberes del riu fins als “Cuchillos”, paratge de singular bellesa i antiga zona d’escalada abans que la prohibiren en un excés de zel conservacionista.

els-cuchillos.jpg

 

Altra activitat possible és la pràctica d’esports d’aigua, com ara el ràfting o la piragua, i per la senzillesa d’algun recorregut també s’oferta ràfting familiar, que amb les diverses empreses que operen al riu està garantida una jornada plena d’emocions, natura i pau, que proporciona un riu net i ple de vida.

Nosaltres després d’un un trajecte en cotxe llarg i ple de revolts fins al punt d’inici al Pont de Vadocañas, i equipar-nos de forma convenient,

pau-amb-casc.jpg

a-punt-dembarcar.jpg

en-neopre-i-gos.jpg

vam començar per una familiarització amb l’aigua freda, primer amb un poc de por a però després fent fins i tot salts des de dalt del pont a l’aigua, finalment vam enfilar el riu avall uns en piragua i els menuts i majors acompanyats de Fran amb el raft fins arribar al final.

a-laigua.jpg

I un vídeo de regal!

Pertany a Allotjament, Fotos | Sense comentaris »

Al Refugi de la Font Ferrera

Enviat el dijous 25 d'octubre de 2007 per Pac

Als Ports, al terme de La Sènia hi ha un vell, al temps que ben conservat refugi de muntanya al que li tinc gran estima i hi hem anat moltes vegades a peu i en bici, el Refugi de la Font Ferrera (1169 m).

Amb la família no hi havíem anat mai ja que amb els menuts ja se sap que les nits són imprevisibles i en dormir en un lloc comú pots destorbar, però la guarda del refugi María José ens va dir que no hi hauria molta més gent que el nostre grup i que no hi hauria problema.

Doncs allà ens vam plantar després d’un llarg viatge per carretera fins a Fredes i 12km de pista forestal, que a l’octubre de 2007 estava en bon estat per anar en cotxe.

Guti, el guarda, era d’expedició al Himàlaia i no hi era al refugi, però Maria José té ben aprés l’ofici de guarda i a banda d’atendre’ns de forma carinyosa i amable, va saber posar ordre quan els menuts de la colla que hi anàvem no obedien o destorbaven. El sopar que ens preparà estava ben bo i amb plats abundants que degustàrem amb fam.

La frondositat i silenci del bosc on està situat el refugi ens feu gaudir de la muntanya en un indret màgic.

Els refugis de muntanya són per a donar allotjament i manutenció als muntanyencs que van de travessa o que van fer activitats d’aire lliure, i per tant anar a dormir prompte i ben de matí alçar-se fan que anar amb xiquets i xiquetes siga un risc per si no s’adapten. L’experiència fou molt bona i ja sabem que podem provar un estiu d’estos amb altres refugis d’alta muntanya per que coneguen noves muntanyes.

Unes fotos per fer boca.

 

Iniciant l’ascensió al Negrell

 

Jugant a la Font Ferrera

 

Entre el boix fent camí els menuts

 

Quin joc donen les llanternes frontals entre els menuts…

 

… i els grans

 

Desdejunant

 

Les rodalies del refugi són ideals per a fer la cabana

 

El grup al complet a la porta del refugi

 

Als prats de la Casa Forestal Xalet del Rei

 

Un pas ferrat al barranc de la Coscollosa

 

Els menuts a una bauma del barranc

 

Panoràmica del bonic barranc de la Coscollosa

Pertany a Allotjament, Fotos, Personal | Sense comentaris »

Bicicletes a Bèlgica i Holanda

Enviat el dimecres 24 d'octubre de 2007 per Pac

El meu company Manu m’ha portat un regal de la ciutat de Bruixes, a Bèlgica, on és ben corrent trobar-se amb bicicletes preparades per al transport de criatures sense complexos i de forma eficient, un parell d’imatges de mostra:

Igualment la meua perruquera ha anat de vacances amb unes amigues a Holanda, i quan m’ho va dir vaig tindre la gosadia de demanar-li que em portara un regal d’allà (quina barra! degué pensar). La cosa era fàcil, Holanda és un paradís per a les bicicletes, no per que arreu hi hagen carrils bici, que també, sinó perquè l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport està tan estés com normalitzat i les bicicletes de tota mena són les reines de les ciutats.

Doncs el que jo volia que em portara era alguna foto de les bicicletes que allà es poden trobar, si són per portar xiquets i xiquetes, millor que millor; i sorpresa la meua quan al setembre rep un correu amb unes fotos ben interessants i que us mostre:

 

 

Si un país civilitzat i modern té aparcaments de bicicleta com estos de grans,
serà perquè anar en bicicleta és modern i civilitzat?

 


I que us sembla esta bicicleta per transportar coses o persones?

 

Realment és un altre món.

Gràcies pels regals!

Pertany a Aparells i xismes, Bicicleta, Fotos, General | 2 comentaris »

Plantant a l’horta amb el tio Llorenç

Enviat el dimecres 17 d'octubre de 2007 per Pac

El tio Llorenç ve dient-ho fa temps.
I els xiquets més encara s’hi apunten.
I és que “la granja”, ja va temps rondant per les sobretaules dels dinars i és un tema recurrent. De fet, els estalvis que gestionen Núria i Pau, (els de la vedriola) tenen una finalitat clara segons ells: comprar un cavall, o una egua o un poltret xicotet per poder pujar-lo (i cabres i ovelles i vedelles i bous i mansos i gallines i pollastres i…).

I com que les coses que un pensa fort i les desitja més fort i s’esforça per que siguen realitat, la granja ja va prenent cos. El tio Llorenç ja tenia el terreny pensat, un camp de tarongers amb poc de rendiment a la partida de Rafalell ¿? i que en tallar alguns dels seus arbres ha alliberat una mica d’espai per a en un futur proper fer un lloc per posar algun animaló.

Per delimitar l’espai, ha plantat uns 200 xipressos que faran de tanca, quedant realment bé tota la feina feta.

Aprofitant un dissabte de matí que no plovia i que el camp estava practicable, vam anar a veure com anaven les plantacions i a que els menuts plantaren els seus primers arbres, xipressos i salces plorons, els regaren amb aigua de la séquia i s’embrutaren un poc de fang.

Ací teniu uns vídeos (encara no) i fotos que demostren les habilitats dels joves llauradors.

Gràcies tio!

Pertany a Fotos, General, Massalfassar, Personal | 3 comentaris »

« Entrades anteriors

copyright © 2oo6 Coses de pac | Gràcies al Wordpress